Cynodon dactylon (L.) Pers.

NOMS: Gram. Agram. Peu de gallina. Occità: Agram, Gram, Grame, Gramenàs. Castellà : Grama. Èuscara: Askia. Aski-motza. Portuguès: Grama. Escalracho. Italià: Capriola. Gramegna. Francès: Chiendent pied-de-poule. Chiendent. Anglès: Bermuda Grass. Cocksfoot-grass. Alemany: Bermudagras. Hundszahngras. Neerlandès: Bermudagras. Grec: Άγλωσσο. Αγριάδα.

Flors en espigues allargades i digitades

SINÒNIMS: Dactylon officinale Vill. 

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita: es diu de les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Ruderali-Secalietea. Camps, vores de camins i llocs trepitjats. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba estolonífera amb tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba estolonífera amb tiges erectes o decumbents que arriben al pam d’alçada.

Fulles perpendiculars a la tija

Fulles curtes disposades en perpendicular a la tija, embeinadores, de limbe glabre o pilós i amb lígula de pèls.

Flors masculines (pèndules) i femenines

Flors en espigues allargades que surten d’un mateix punt, amb espícules sèssils. Cada espigueta duu una sola flor. Floreix a l’estiu

Fruit comprimit lateralment

Fruit el·lipsoïdal, comprimit lateralment. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les fulles de les gramínies és la lígula, un apèndix membranós situat entre la beina i el limbe de les fulles, característic en cada espècie.

Observeu els pèls que formen la lígula

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la part aèria com diürètic i les arrels tenen propietats com hematocatàrtic, antihipertensiu, protector renal, depuratiu i contra el flat.

En jardineria, especialment en jardins xeròfits, s’utilitza per fer gespes, per la gran resistència a la sequera i al trepig

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Cynodon ve del grec "kyon" que significa ca, gos, i del grec jònic “ὀδών odón” que significa dent, és a dir: dent de gos, pels estolons que semblen els canins del gos. El nom específic dactylon deriva del grec “δακτυλοϛ dáctylos” que significa dit, en referència a la forma digitada de la inflorescència.

Els estolons semblen els canins d'un gos

Dent de gos, en francès “chiendent” és el nom dedicat al dia 23 del mes de pluviós (més o menys del 20 de gener al 20 de febrer) del calendari revolucionari francès.

Antigament es deia “gram” a tota l’herba que cobria el sòl, no necessàriament a aquesta espècie.

És una planta invasora, una mala herba que es multiplica amb les llaurades, doncs una petita part del rizoma donarà origen a una planta nova. Té un sistema radicular força profund, que pot arribar als dos metres de profunditat en sòls penetrables, des d’on surten els nòduls que repten pel terra.

No és bo pel ramat i hom diu que mata les oques

Cynodon dactylon fou descrita per (L.) Pers. y publicat en Synopsis Plantarum 1: 85. 1805.

Família Gramineae (Poaceae)

Ajuga iva (L.) Schreb.

NOMS: Almescat. Esquiva peluda. Iva. Iva moscada. Iveta. Fulla de creu. Castellà : Iva. Pinillo almizclado. Pinillo oloroso. Portuguès: Erva crina. Iva moscada. Francès: Bugle ivette, Ivette musquée. Anglès: Herb ivy, Musky bugle. Italià: Iva moscata. Alemany: Iva-Günsel. Schmalblättriger Günsel. Grec: Λιβανόχορτο.

Flors axil·lars

SINÒNIMS: Teucrium iva L.;

DISTRIBUCIÓ:  Maditerrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Llocs secs, vores de camins i pastures xerofítiques, sobre sòls eutròfics calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges postrades lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita lignificada a la base, de fins un pam d’alçada, amb una arrel molt desenvolupada i tiges postrades  cobertes de pèls.

Fulles sèssils cobertes de pèls

Fulles sèssils, limbe oblongo-linear amb el marge revolut i 2-4 dents a la part apical, cobertes de pèls blancs.

Corol·la amb un sol llavi

Flors axil·lars, amb el calze amb cinc dents més curtes que el tub de la corol·la. Corol·la, de 10-20 mm, amb un sol llavi, el inferior, amb lòbul medi enter i dos lòbuls laterals menors, purpúria esblanqueïda, blanca o groga. Estams exserts amb els filaments pilosos. Floreix de maig fins a l’octubre

Fruit en núcula

Fruit  en núcules glabres i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dintre de les labiades hi ha uns pocs gèneres que tenen les flors amb el llavi superior curtíssim, de manera que sembla tindre un sol llavi, l'inferior, format per tres lòbuls,el medial emarginat. Són els gèneres Ajuga, Teucrium i Rosmarinus, que componen la subfamília de les ajugòidies.

Llavi clarament emarginat

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides, en infusió, s’han emprat en medicina popular com tònica i aperitiva per pal·liar la falta de gana; com antidiarreica, per parar les diarrees, els còlics i les indigestions; com astringent per parar hemorràgies bucals i nassals; i com cicatritzant per a ferides lleus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ajuga ve del llatí “abiga –ae”, que era el nom llatinitzat de la planta en grec. L’epítet específic,  iva,  pot ser una deformació de “ajuga” , utilitzat en l’Edat Mitjana per designar l’espècie i es va mantenir com el nom comú. (El nom hauria evolucionat: "ajuga" > "abuga" > "iva" )

En “El Dioscorides renovado” Pius Font i Quer cita un refrany català que diu: “Iva, tot mal esquiva”, doncs va haver un temps en que aquesta planta era considerada com una espècie de panacea.

Ajuga iva fou descrita per (L.) Schrb. i publicada a Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species 15. 1774.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Trachelium caeruleum L.

NOMS: Setge blau. Campaneta traqueli. Orogal. Castellà : Flor de la viuda. Alfileres. Portuguès: Flor de viúva. Italià: Trachelio coltivato. Francès: Trachélium bleu. Anglès: Throatword. Grec: Τραχήλιον το κυανόν.

Inflorescència en corimbe, amb nombroses flors blaves

SINÒNIMS: Trachelium azureum Gouan.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Adiantion (comunitats de falzia de pou). Degotissos d’aigua, parets i roques humides, sobre sòl calcari. Fins els 700 metres d’altitud

Creix en parets humides i degotissos d'aigua

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba, de fins un metre d’alçada, lignificada a la base, amb tiges erectes de color vermell obscur

Fulles amb el marge serrat

Fulles alternes amb limbe ovalat i marge serrat, amb els nervis vermellosos i curt pecíol.

Flors amb un llarg tub acabat en cinc lòbuls

Flors en glomèruls corimbosos terminals grans, de fins 10 cm de diàmetre, amb abundoses flors blaves. Calze petit amb cinc sèpals soldats a la base. Corol·la petita en forma d’embut amb el tub allargat i acabat en cinc petits lòbuls. Cinc estams lliures. Ovari ínfer amb estil filiforme, que sobresurt de la corol·la, amb tres estigmes. Floreix de juny a l’agost.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globular que s’obri per 2-3 porus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A primera vista les inflorescències d’aquesta espècie sembles umbel·les però són corimbes. Hi ha una diferència clara entre els dos tipus d’inflorescència: mentre en la umbel·la els pedicels arrenquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud, en el corimbe els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell, com passa en el setge blau.

Inflorescència en corimbe

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiinflamatòria, en ús extern.

Les fulles tendres, així com els brots, s’han usat bullides, com verdura, o crues en amanida.

És emprada en jardineria per la vistositat i durada de les inflorescències.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trachelium deriva del grec “τρἃχὐς trachys” que significa aspre, rugós.

L’epítet específic caeruleum deriva del llatí "caelum" que significa cel, el color del cel en un dia seré. Per el color blau cel de les flors.

Família Campanulaceae

Pistacia terebinthus L.

NOMS: Cornicabra. Garrofer bord. Llampuga. Noguerola. Arbre del pi. occità: Petelin, Pudís, Terebint. Castellà : Cornicabra. Terebinto. Gallego: Escornacabra. Èuscara: Auntzadarra. Portuguès: Cornalheira. Italià: Scornabecco. Spaccacasso. Francès: Pistachier térébinthe. Anglès: Turpentine Tree. Cyprus Turpentine. Terebinth. Alemany: Terpentin-Pistazie. Neerlandès: Terpentijnboom. Grec: Τραμιθιά. Κοκορετσιά. Σχίνος.

Flors masculines

SINÒNIMS: Pistacia crassifolia Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Quercion pubescenti-petraeae. Carrascars, coscollars, fons de barrancs, sobre sòls rocosos, escletxes de roques, de preferència calcàries. Entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

 

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust dioic, caducifoli, lax, de flaire resinosa, que pot arribar als cinc metres d’alçada, poc compacte i glabre. És fàcil de diferenciar del llentiscle (Pistacia lentiscus L.) perquè a diferència d’aquest té les fulles amb folíols més grans amb un folíol terminal (imparipinnades)

Fulles caduques imparipinnades

Fulles alternes, imparipinnades, caduques, amb 5-11 folíols ovats i mucronats. Raquis no alat. Són paregudes a les fulles de garrofer (Ceratonia siliqua L.)

Flors femenines amb tres estigmes

Flors en amples panícules axil·lars. Flors unisexuals en peus diferents, sense pètals i purpurines. Les masculines amb cinc sèpals i cinc estams, les femenines amb 3-4 sèpals, estil curt acabat en tres estigmes. Floreix entre maig i juny.

El fruit és una petita drupa

Fruit en drupa vermellosa, que es torna bruna a la maturitat, petita (5-7 x 4-6 mm).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gal·les, agalles o cecidis són tumors produïts per la picada d’insectes que fan les postes a diferents parts de la planta. Les responsables són les femelles, les quals tenen un ovopositor, amb el que foraden l’escorça o la fulla quan ponen els ous, provocant que es desenvolupen teixits de manera anormal. Cada espècie va lligada a una planta concreta amb un tipus diferent de cecidi. Si partim un cecidi per la meitat podrem veure el insecte o la larva responsable.

Cecidi de Pemphigus utricularius

USOS I PROPIETATS: L'escorça, les fulles i els cecidis són rics en tanins i s'usen en decocció barrejades amb vi , com astringents i vulneràries. Glopejar aquesta barreja enforteix les genives.

De la resina que s'obté dels cecidis, escorça i fulles, s’elabora l'oli de terebintina, utilitzat des de temps dels romans en l'adobatge de pells, i que encara avui empren els adobadors de cuir de Marroc, motiu pel qual la pell té l’olor i color característic.

La resina, coneguda com terebinta o trementina de Quío, s’empra en la fabricació de vernissos i pintures.

Planta utilitzada en jardineria, i la fusta, dura i compacta, s'empra en torneria. La fusta de les arrels grosses s’emprava per fabricar petites caixetes i pots per al tabac, adornades pel jaspiat natural roig i bru. També dona bon carbó vegetal.

Cecidi de Pemphigus cornicularius

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Pistacia ve del grec “pistake” que significa nou o del nom persa del pistatxo que és “pistah” i que també significa bona farina.

L’epítet específic terebinthus ve del grec "τερεβινθος terebinthos", una planta ja citada per Teofrast.

Pistacia vera és una espècie propera originària de l'Àsia temperada que es cultiva a les parts càlides del Mediterrani per comercialitzar els seus fruits, els festucs o pistatxos.

Cecidi de Forda formicaria

On conviuen Pistacia lentiscus i Pistacia terebinthus  pot aparèixer un híbrid anomenat Pistacia X saportae, Burnat. fruit del creuament dels dos: P. lentiscus x P. terebinthus. amb caràcters intermedis.

Els cecidis del cornicabra són produïts per pugons del gènere Pemphigus. Els cecidis  globosos els provoca Pemphigus utricularius (= Geoica utricularia),  mentre que els que són en forma de banya es formen pel pugó Pemphigus cornicularius.  Aquest darrer cecidi és el responsable del nom comú “cornicabra”, doncs té forma de banya de cabra.

És un indicador ecològic de zones ben conservades i amb poca intrusió humana, a més d’alimentar, amb els fruits, aus i petits mamífers.

Pistacia terebinthus fou descrita per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 1025. 1753.

Família Anacardiaceae