Aristolochia pistolochia L.

NOMS: Pistolòquia. Herba felera. Herba de la marfuga. Occità: Gouderlo . Castellà: Aristoloquia menor. Pistoloquia. Portuguès: Pistolóquia. Aristolóquia-menor. Francès: Aristoloche pistoloche. Pistoloche. Italià: Aristolochia pistolochia. Anglès: Pistolochia. Birthwort.

 

Flors axil·lars i solitàries

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Matolls i pedregars secs, erms, sobre substrat calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Tiges flexuoses de fins 50 cm

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa amb tiges erectes i flexuoses, en ziga-zaga, de fins 50 cm,  d’un verd grisenc i ramificada a la base

Fulles alternes de limbe triangular

Fulles alternes, de limbe triangular cordiformes amb el marge ondulat-dentat, com rosegat, amb pecíol més curt que el peduncle de la flor i els nervis molt assenyalats al revers.

Flors característiques amb llarg tub

Flors hermafrodites, axil·lars, solitàries, sense calze, amb la corol·la formada per un tub allargat de 2-4 cm, inflat a la base, obert a l’extrem superior i acabat en una llengua corbada. Són de color bru terrós. Sis estams soldats. Els estils soldats en columna curta acabada en un estigma amb sis lòbuls. Floreix de març a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa que s’obri en sis valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors atreuen les mosques amb l'olor que desprenen. El insecte entra i queda atrapat pels pèls dirigits cap a la base (retrorsos) que hi ha al tub de la corol·la. Sols podrà sortir quan els pèls es marceixen, fet que es produeix una vegada s'han obert els estams. A més, les flors són proterògines, és a dir, que els estils maduren abans que els estams.

USOS I PROPIETATS: Tot i que Dioscòrides hi atribueix propietats mèdiques cal tindre en compte l’alta toxicitat de l’àcid aristolòquic que conté. No ingerir en cap cas, doncs pot produir intoxicacions greus, irritació de les  mucoses gàstriques i danys als ronyons i al fetge.

S’ha emprat per combatre malalties, epidèmies o epizoòties del ramat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aristolochia ve del grec “ἀριστολοχία àristolokia”, format per "ἄριστος áristos" que significa, òptim, bo, útil, i "λόκος lόkhos" que significa naixement, part, és a dir, part bo per la mare i el nadó, per les suposades propietats medicinals que ajudaven en el part. Tanmateix Ciceró té altra versió, doncs diu que la planta porta el nom d'un personatge anomenat "Aristolochos" el qual, a partir de un somni, hauria après a usar-la com antídot contra les mossegades de les serps.

L’epítet específic pistolochia deriva de la versió llatina de "plistolochia", i aquesta del grec "pleistos πλειστος", que significa excel·lent, i "locheia λοχεια" que significa part, és a dir, excel·lent per al part, que promou el part.

Per l’Ordre de 3 d'octubre de 1973, del Art. 42 de la Llei del Medicament per part de l'Agència Espanyola del Medicament s'impedeix la venda , subministrament i importació d'aquesta Aristolochia.

L’eruga arlequí (Zerynthia rumina) s’alimenta exclusivament del plantes del gènere Aristolochia. La papallona pon un ou a cada planta perquè hi haja una sola eruga per exemplar.  

Aristolochia pistolochia L. fou publicada per primera vegada a Species plantarum (1753) per Linnaeus.

Família Aristolochiaceae