NOMS: Card fuell.
Assotacristos. Cardet. Card de sang. Card negre. Card sant. Occità:
Trounc-de-nostre-segne. Castellà : Azotacristos. Cardo zambombero. Cardo cabrero. Cardohuso.
Cártamo silvestre. Gallego: Cardo
cabreiro. Portuguès: Açafrâo bravo.
Cardo sanguinho. Italià: Zafferanone
selvatico. Francès: Carthame laineux.
Chardon béni des Parisiens. Anglès: Downy
Safflower. Woolly Distaff-thistle. Alemany:
Wolliger Saflor. Neerlandès: Wollige
Saffloer. Grec: Κάρθαμος ο εριώδης.
Flors en capítols terminals |
SINÒNIMS: Kentrophyllum lanatum (L.) DC.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion. Vores de camins,
camps de conreu i guarets, en llocs secs. Fins els 1200 metres d’altitud
Tija robusta ramificada a la summitat |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes
vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en
l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les
llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
anual de tija robusta, de fins 60 cm d’alçada (pot ultrapassar el metre
d’alçada en sòls nitrificats), simple o ramificada a la summitat, amb la part
superior de les branques i els capítols coberts de pèls araneosos, llargs i
fins, pareguts a un tel d’aranya.
Fulles caulinars espinescents |
Fulles espinescents
dures i rígides, les caulinars amb petits lòbuls amb espina i les bassals
pinnatipartides, amb les divisions dels lòbuls que arriben quasi fins al raquis
de la fulla.
Capítols amb bràctees espinoses i pèls araenosos |
Flors en capítols
terminals proveïts de bràctees llargues i rígides, armades amb espines. Flors hermafrodites,
amb la corol·la groga, en tub acabat en cinc lòbuls allargats. Floreix a
principis de l’estiu.
Fruit en aqueni poligonal |
Fruit en aqueni
poligonal, els de la part externa del capítol amb vil·là de color vermellós,
mentre que els interiors són blancs.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Ibn al-Baitar (en àrab:ابن البيطار)
(1197-1248), un botànic andalusí, considerat un dels científics més rellevants
de l'Àndalus, va escriure una enciclopèdia farmacèutica Kitab al-Jami fi
al-Adwiya al- Mufrada (كتاب
الجمع في الأدوية المفردة,
Llibre de medicines i productes alimentaris simples) on va descriure
1400 espècies de plantes, aliments i drogues, 300 de les quals eren
descobriments propis. La seva obra va ser traduïda al llatí i va tenir una gran
influència en el desenvolupament dels biòlegs i herboristes europeus dels
segles XVIII i XIX.
Fulles bassals pinnatipartides i en roseta |
USOS I PROPIETATS:
La poncella té propietats digestives i com antiinflamatori gàstric.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Carthamus deriva,
probablement, de l’àrab "qurtum"
o "qortum" que
significa safrà, per la presència de pigment groc a les seues flors. L’epítet específic lanatus,
ve del llatí “lana” que significa
llana, per l’aspecte llanós que donen els llargs i fins pèls dels capítols.
A Austràlia va arribar a formar immensos matollars impenetrables, on només podien accedir amb matxet, per la qual cosa va ser legislada la seua restricció a tots els districtes cerealístics des de 1887.
Dioscòrides l’anomena com antídot per picades d’escorpí.
Carthamus lanatus fou descrita per Carolus Linnaeus i publicada a Species Plantarum 2: 830. 1753.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada