Cynodon dactylon (L.) Pers.

NOMS: Gram. Agram. Peu de gallina. Occità: Agram, Gram, Grame, Gramenàs. Castellà : Grama. Èuscara: Askia. Aski-motza. Portuguès: Grama. Escalracho. Italià: Capriola. Gramegna. Francès: Chiendent pied-de-poule. Chiendent. Anglès: Bermuda Grass. Cocksfoot-grass. Alemany: Bermudagras. Hundszahngras. Neerlandès: Bermudagras. Grec: Άγλωσσο. Αγριάδα.

Flors en espigues allargades i digitades

SINÒNIMS: Dactylon officinale Vill. 

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita: es diu de les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Ruderali-Secalietea. Camps, vores de camins i llocs trepitjats. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba estolonífera amb tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba estolonífera amb tiges erectes o decumbents que arriben al pam d’alçada.

Fulles perpendiculars a la tija

Fulles curtes disposades en perpendicular a la tija, embeinadores, de limbe glabre o pilós i amb lígula de pèls.

Flors masculines (pèndules) i femenines

Flors en espigues allargades que surten d’un mateix punt, amb espícules sèssils. Cada espigueta duu una sola flor. Floreix a l’estiu

Fruit comprimit lateralment

Fruit el·lipsoïdal, comprimit lateralment. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les fulles de les gramínies és la lígula, un apèndix membranós situat entre la beina i el limbe de les fulles, característic en cada espècie.

Observeu els pèls que formen la lígula

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la part aèria com diürètic i les arrels tenen propietats com hematocatàrtic, antihipertensiu, protector renal, depuratiu i contra el flat.

En jardineria, especialment en jardins xeròfits, s’utilitza per fer gespes, per la gran resistència a la sequera i al trepig

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Cynodon ve del grec "kyon" que significa ca, gos, i del grec jònic “ὀδών odón” que significa dent, és a dir: dent de gos, pels estolons que semblen els canins del gos. El nom específic dactylon deriva del grec “δακτυλοϛ dáctylos” que significa dit, en referència a la forma digitada de la inflorescència.

Els estolons semblen els canins d'un gos

Dent de gos, en francès “chiendent” és el nom dedicat al dia 23 del mes de pluviós (més o menys del 20 de gener al 20 de febrer) del calendari revolucionari francès.

Antigament es deia “gram” a tota l’herba que cobria el sòl, no necessàriament a aquesta espècie.

És una planta invasora, una mala herba que es multiplica amb les llaurades, doncs una petita part del rizoma donarà origen a una planta nova. Té un sistema radicular força profund, que pot arribar als dos metres de profunditat en sòls penetrables, des d’on surten els nòduls que repten pel terra.

No és bo pel ramat i hom diu que mata les oques

Cynodon dactylon fou descrita per (L.) Pers. y publicat en Synopsis Plantarum 1: 85. 1805.

Família Gramineae (Poaceae)