Neotinea maculata (Desf.) Stearn

NOMS: Caputxina tacada. Botonets de gos. Botons de ca. Portuguès: Satyriâo de flores densas. Italià: Satirione macchiato. Francès: Néotine, Orchis intact, Orchis maculé. Anglès: Dense-flowered orchid. Grec: Νεοτινέα η στικτή

Inflorescències en denses espigues cilíndriques

SINÒNIMS: Neotinea intacta (Link) Rchb. fil.;  Orchis intacta Link.;  Aceras densiflora Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i Macaronèsica

HÀBITAT: Quercion ilicis.  Brolles i boscos clars. Entre els 300 i els 1100 metres d’altitud.

Herba erecta de poc més d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta, de fins 30 cm d’alçada, amb fulles que embeinen la tija fràgil i verdosa

Les fulles de la roseta bassal solen estar tacades

Fulles de la roseta bassal oblongues, normalment amb taques negres, i surten des dels nòduls subterranis; les caulinars més petites i embeinadores, creixen abraçades a la tija.

Flors amb label trilobat i el lòbul mitjà bífid

Flors  en inflorescència en una densa espiga cilíndrica amb bràctees lanceolades. Flors petites de color lleugerament rosat o verdós (rarament blanques) amb tèpals superiors connivents en casc; label trilobat amb el lòbul mitjà bífid i un petit esperó de 1-2 mm. Floreix de març a juny

Fruit en càpsula amb tres obertures longitudinals

Fruit en càpsula amb tres costelles i tres obertures longitudinals per on surten les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els tubercles són rels engruixides carregades de nutrients, que actuen com òrgans de reserva per passar el període desfavorable sota terra i, amb l’arribada del bon temps, generen tiges aèries.

Espiga

USOS I PROPIETATS: La farina dels tubercles de la caputxina tacada és molt nutritiva i rica en mucílag. S’empra en dietes especials per a xiquets convalescents i per suavitzar la irritació del canal gastrointestinal. Amb ella s’elabora el popular “salep”, la beguda calenta típica de Turquia.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Neotinea està dedicat al botànic italià Vincenzo Tineo (1791-1856) que va ser, durant més de quaranta anys, director del Jardí Botànic de Palerm.

L’epítet específic maculata deriva del llatí “macula” que vol dir taca, tacat, per les taques negres que sovint apareixen a les fulles. 

Neotinea maculata va ser descrita per William Thomas Stearn i publicada en Annales Musei Goulandris 2: 79. 1975.

Família Orchidaceae

Convolvulus lineatus L.

NOMS: Campanera ratllada. Corretjola ratllada. Campanella argentada. Castellà: Campanilla espigada. Campanilla pelosa. correhuela de pobres. Italià: Vilucchio striato. Francès: Liseron à rayures parallèles. Liseron rayé. Anglès: Narrow-leaved Bindweed. Alemany: Gestrichelte Winde.

Flors amb bractèoles que sovint sobrepassen el calze

SINÒNIMS: Convolvulus humilis Salisb.; Convolvulus besseri Spreng.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània-Irano-turaniana

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms terofítics, marges, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba de tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges decumbents o ascendents, més o menys lignificada a la base, que rarament sobrepassen la longitud de les fulles bassals. Tota la planta està coberta d’una densa pilositat suau de pèls aplicats.

Fulles cobertes de pilositat que donen un aspecte platejat

Fulles alternes atapeïdes en roseta bassal, oblongo-lanceolades, atenuades a la base en pecíol, semblants a les de l’herba-fam (Plantago albicans) amb la qual pot confondre’s quan estan sense flor. Les fulles de les tiges (caulinars) són de forma semblant però més petites.

Corol·la en forma d'embut

Flors amb bractèoles, que sovint sobrepassen el calze, i curt peduncle. Calze amb cinc sèpals lanceolats i acabats en punta (acuminats). Corol·la rosa o blanquinosa amb cinc línies més fosques per l’exterior, i la forma típica de les corrioles: en forma d’embut de 12-25 mm de longitud. Cinc estams. Ovari súper amb estil bífid. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula pilosa més curta que els sèpals del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les peces del periant (sèpals, pètals o tèpals) poden ser lliures estar soldades pels marges i, en aquest darrer cas, formen tubs més o menys llargs. Si, com en aquest cas, els pètals estan soldats, direm que la corol·la és simpètala.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes.

L’epítet específic lineatus, deriva del llatí “linea” que significa ratlla, línia, però també una cosa definida, un estil.

Família Convolvulaceae

Scorzonera angustifolia L.

NOMS: Escurçonera barballera. Escurçonera de fulla estreta. Castellà: Tetas de vaca. Churrumamas. Botijitas. Anglès: Grass-Leaved Viper's Grass. Alemany: Grasblättrige Schwarzwurzel.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Scorzonera graminifolia auct.; Scorzonera macrocephala DC.; Scorzonera pinifolia Gouan.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT:  Thero-Brachypodion. Aphyllantion. Pastures seques, herbassars oberts. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba simple o poc ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta simple o poc ramificada de fins mig metre d’alçada

Les fulles estan repartides per tota la tija

Fulles linears, graminiformes, repartides al llarg de la tija

Flors amb lígula acabada en cinc dents

Flors en capítols solitaris, grans, de fins cinc cm de diàmetre, amb bràctees inferiors molt més curtes que les superiors. Flors grogues que a penes ultrapassen el involucre. Les flors només s’obrin durant un període curt del dia. Floreix en maig, juny i juliol.

Fruit en aqueni gran amb papus

Fruit en aqueni de 15-25 mm amb papus d’un blanc brut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es denomina nàstia al moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua. La resposta a la llum, com ara l’obertura d’algunes flors que, com aquesta, s’obrin al matí o al capvespre, s’anomena fotonàstia. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scorzonera deriva de “scorza” que significa pell, escorça, i “nera” que significa negra, és a dir, d’escorça negra, en referència a l’escorça de l’arrel napiforme que té aquest color.

L’epítet específic angustifolia deriva del llatí da "angustus" estret, prim, i "folium" fulla, és a dir, de fulla estreta.

El nom popular "escurçonera" té a veure en que l'arrel de “Scorzonera hispanica” s'havia prescrit per curar les picades de l'escurçó, atenent a l'errònia aplicació de la Teoria del signe  ja que l'arrel de l'escurçonera s'assembla a un escurçó.

Família Compositae (Asteraceae)

Tamarix africana Poiret

NOMS: Gatell. Tamarell. Tamaric. Tamariu africà. Castellà : Tamarisco. Taray. Tamariz negro . Gallego: Tarai. Èuscara: Millazkia. Tamariz. Portuguès: Tamargueira. Tamariz. Italià: Tamarice maggiore.  Francès: Tamaris d'afrique, Tamarix d'afrique. Anglès: African tamarisk. Alemany: Afrikanische Tamariske. Grec: Αρμυρίκι ανοιξιάτικο.

Flors en espiga densa

SINÒNIMS: Tamarix hispanica Boiss.; Tamarix font-queri Maire & Trab. Principio del formularioFinal del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Tamaricion africanae. (Bosquina de tamarius) Llocs salobrosos i humits, vores de torrents, rius i, també, a la vora de la mar, sobre terrenys calcaris. Fins els 400 metres d’altitud.

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust o petit arbre de fulles caduques, que pot arribar dels dos metres als cinc metres d’alçada, que creix a les vores dels torrents, dels rius i zones humides. Molt ramificat amb branquillons obscurs i glabres.

Fulles menudes, sèssils, acabades en punta aguda

Fulles enteres, sèssils, molt menudes, formant una esquama que s’abraça a la branqueta i acaba en punta aguda, de 2-4 mm de llargada. Són molt paregudes a les fulles del xiprer, amb el que no té cap relació.

Flors petita, amb cin sèpals

Flors en inflorescències en espiga densa de prop d’un centímetre d’amplària, amb flors de color blanquinós que surten sobre branques velles, al contrari d’altres Tamarix que desenvolupen les inflorescències sobre branques joves no lignificades. Les flors són hermafrodites, pentàmeres. Calze amb cinc sèpals aguts. Corol·la amb cinc pètals ovats blanquinosos. Cinc estams. Gineceu súper amb un sol estil acabat en diversos estigmes. Floreix de març a maig

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula atenuada a l’àpex amb llavors proveïdes d’un plomall de pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga és un tipus d’inflorescència caracteritzada perquè les flors no tenen peduncle i s’insereixen directament sobre l’eix principal.

USOS I PROPIETATS: Les branques tenen propietats astringents i s'han usat contra les diarrees.
La fusta s’ha utilitzat com combustible i la flexibilitat dels branquillons a permès el seu ús en la fabricació de cistelles.
Es planta per la fixació de dunes i com arbre ornamental de zones properes al mar.

Ovari súper amb estil acabat en varis estigmes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Tamarix és una paraula llatina (tamarix, -icis) d’origen hebreu (tamar) i berber (tabarkat), que designa aquesta planta. Altres autors fan derivar el nom del riu Tamaris de la Tarraconense romana (Tarragona), segurament el riu Tambro, degut a que a les vores d’aquest riu creixien molts tamarius. El nom de l’espècie, africana, indica la procedència d’Àfrica.

Espècie estrictament protegida a França i de recol·lecció regulada a les Illes Balears, on es troba inclosa al Catàleg Balear d’Espècies Vegetals Amenaçades.

Família Tamaricaceae