NOMS: Oriola. Riola.
Castellà: Abrepuños. Cardo
escarolado. Arzolla. Èuscara:
Lubeazun. Portuguès:
Centaurea-menor. Francès: Centaurée de malte. Italià: Fiordaliso maltese. Anglès:
Maltese Star-thistle. Maltese Centaury. Alemany:
Malta-Flockenblume. Malteser Ackerblume. Malteserdistel.
En capítols solitaris o en petits grups de 2-3 |
SINÒNIMS: Calcitrapa
melitensis (L.) Soják; Centaurea apula [Lam.]
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia.
Camps de secà, prats terofítics. Fins els 1000 metres d’altitud.
Planta erecta de fins dos pams d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes
vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en
l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les
llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Planta
erecta de fins 40 cm d’alçada, simple o amb ramificacions ascendents, amb pèls
poc densos.
Fulles inferiors pinnatipartides |
Fulles inferiors
lirato-pinnatipartides, i les caulinars linears i decurrents
Capítol amb involucre espinós |
Flors en capítols
ovoides solitaris o en petits grups de 2-3; involucre amb espines de vora 10 mm
ramificades en espinetes laterals més petites i amb pèls llargs tipus teranyina.
Flors grogues. Floreix d’abril a juliol.
Fruit en aqueni amb curt vil·là |
Fruit en aqueni amb
vil·là, de llargària semblant a la de l’aqueni, i amb eleosoma
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Aquesta Centaurea empra
una doble estratègia d’adaptació a llocs àrids, amb la particularitat de fer unes
flors molt a prop de la base, per poder germinar al mateix lloc que la planta
mare, és a dir, en un territori favorable, i altres capítols a l’àpex de les
tiges, més sensibles als vents, que li permeten dispersar-se i colonitzar nous
espais.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Centaurea
deriva del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les
propietats de les plantes medicinals.
Altres autors fan derivar Centaurea
del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia
les propietats curatives de les plantes.
L’epítet específic melitensis significa maltès, en referència a “Melita” l’antic nom de l’illa de Malta.
Als estats nord-americans de Texas i Califòrnia són qualificades com males herbes invasores.
Centaurea melitensis fou descrita per Carl Linné i
publicada en Species Plantarum 2:917, 1753
Família Compositae (Asteraceae)
Els cards i les centáureas tenen fama de ser molt lletjos, però a mi m'agraden i veig que a tu també ja que li has fet unes boniques fotos!
ResponEliminaUn petó, Manel.