NOMS: Conisa
bruta. Herba morenera. Herba santa. Castellà : Coniza sórdida. Coronilla
real. Romerillo. Italià: Scuderi
tricefalo. Francès: Phagnalon
repoussant. Anglès: Phagnalon. Alemany: Mehrköpige Steinimmortelle.
Inflorescències en glomèruls de dos a sis capítols |
SINÒNIMS: Phagnalon
linnaei Senn.; Phagnalon tricephalum
Cass. in F. Cuvier.; Gnaphalium sordidum L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Fissures,
escletxes de roques calcàries, en zones d’ombria. Fins els 800 metres d’altitud
Creix en escletxes de roques calcàries |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb
les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes
persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Mata
llenyosa a la base, de fins 40 cm d’alçada, ramificada, amb tiges erectes
cobertes de toment blanquinós.
Fulles molr estretes i tomentoses |
Fulles estretament
linears, amb el marge revolut i també tomentoses. Verd pàl·lid per l’anvers i
albo-tomentoses pel revers
Flors grogues en capítols de bràctees ovades |
Flors en petits
capítols terminals, entre 6 i 9 mm, en glomèruls de dos a sis capítols. Bràctees
involucrals ovades, amb el marge escariós i semblants entre elles. Flors
grogues, filiformes. Floreix en maig i juny
Petit aqueni amb vil·là |
Fruit en petit aqueni
amb vil·là
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El vil·là no està
composat per les cinc peces que corresponen a les flors pentàmeres, com són les
compostes o asteràcies; normalment tenen moltes més peces en forma d’escates,
membranes, cerres, pèls simples o plomosos, arestes, etc. La funció del vil·là
és alleugerar el fruit perquè el vent dissemine les llavors amb facilitat.
Flors tubiformes |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Phagnalon es deu a
Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o
gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i
blanets, origen del gènere Gnaphalium.
El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies.
L’epítet específic sordidum del llatí “sordidus,
-a, -um” que significa sòrdid, brut
Família Compositae (Asteraceae)
Aquesta no la conec i amb ella també els macros que has fet son impresionants.
ResponEliminaUna abraçada.