Petrorhagia prolifera (L.) P. W Ball & Heyw.

NOMS: Clavellet florífer. Occità: Jauriflado fèro . Castellà: Clavel prolífero. Gallego: Caravel prolífico. Potuguès: Cravinho. Cravinha das arêas. Italià: Garofanina annuale. Francès: Oeillet prolifère, Pétrorhagie prolifère, Tunique prolifère. Anglès: Proliferous pink. Alemany: Sprossende Felsennelke. Sprossendes Nelkenköpfchen. Neerlandès: Slanke Mantelanjer. Grec: Αγριογαρύφαλον. Τουνίκη. Χιτών ολεπυρώδης.

Flors en glomèruls de 2-6 flors

SINÒNIMS: Dianthus prolifer L.; Tunica prolifera (L.) Scop.

Observacions: Se'n diferencien tres subespècies que alguns autors donen caràcter d'espècie. Aquestes són la subsp. velutina, la subsp. nanteuilii i la subsp. prolifera.
La subsp. velutina té la tija tomentoso-glandulosa, les granes tuberculades i petites (d'1 a 1,3 mm) i les beines foliars almenys el doble de llargues que d'amples.
La subsp. nanteuilii presenta la tija pubescent-tomentosa, les granes tuberculades i grans i les beines foliars tan llargues com amples. Aquesta subespècie és comuna arreu del país.
Finalment, la subsp. prolifera té les granes finament reticulades, les tiges glabrescents i les beines foliars més curtes que amples. Es troba als Pirineus i a les contrades plujoses orientals.

Herba de tiges erectes i poc ramificades

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Pradells terofítics, llocs secs, camps de cultiu de secà, marges de camins. I fissures de roques. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges rígides, erectes, simples o poc ramificades, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles connates linears

Fulles oposades, linears, enteres, amb tres nervis, connates i aplicades a la tija, amb beines foliars.

Corol·la amb cinc sèpals emarginats

Flors en glomèruls compactes, de 2-6 flors, amb bràctees ovades de color de la palla i majors que el calze de les flors. Flors hermafrodites amb el calze gamosèpal, és a dir, amb els sèpals soldats. Corol·la amb cinc pètals rosats i emarginats amb el limbe més curt que la ungla. 19 estams. Gineceu súper amb dos estils lliures. Floreix d’abril fins a juliol.

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula ovoide i dehiscent que s’obri per quatre dents a l’àpex, per deixar eixir nombroses llavors comprimides i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una fulla s’anomena connata quan naix oposada a una altra a la qual s’hi solda per la base. És al cas, per exemple, del lligabosc (Lonicera implexa) i també d’aquest clavellet florífer que ens ocupa.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem.

Bràctees color palla abracen les flors

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Petrorhagia deriva del grec "petros" que significa pedra, i "rhaga" que significa fissura, en referència a l’ecologia de les espècies del gènere, que sovint creixen en les escletxes de les roques.

El nom de l’espècie, prolifera, ve del llatí “proles” que significa prole, descendència, i “fero”, que significa portar, és a dir, amb molta descendència, pels glomèruls de flors i per la quantitat de llavors que desprenen. 

El paregut de les diferents espècies és tan gran que cal recórrer a les diminutes llavors per poder classificar-les correctament.

Família Caryophyllaceae

Galactites tomentosa Moench

NOMS: Calcida blanca. Card blanc. Card de xeremeia. Card trompeter. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Galactites. Gallego: Cardota. Italià: Scarlina. Francès: Chardon laiteux, Galactite cotonneux, Galactitès. Anglès: Milk thistle. Mediterranean Thistle. Alemany: Milchfleck distel. Milchdistel. Grec: Γαλακτίτης ο εριώδης. Ασπράγκαθο.

Flors en capítols pedunculats

SINÒNIMS: Centaurea galactites L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Echio-Galactition tomentosae. Camps de cultiu, vores de camins, erms, pastures terofítiques. Fins els 800 m d’altitud

Herba erecta ramificada a la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta ramificada a la part superior, de tija tomentosa i estretament alada, de fins 60 cm d’alçada.

Fulles pinnatisectes i espinescents

Fulles molt dividides en lòbuls que quasi arriben al raquis (pinnatisectes) amb línies blanques per l’anvers i blanquinoses, tomentoses al revers. Les inferiors i mitjanes són decurrents i molt espinescents.

Flors marginals radiants i estèrils

Flors en capítols pedunculats solitaris de 3-6 cm de diàmetre, amb bràctees involucrals acabades en espina i divergents; flors pentàmeres, les marginals radiants i estèrils, de color rosa violaci (rarament albines), que ultrapassen les bràctees exteriors, mentre que les interiors són hermafrodites i fèrtils. Androceu amb cinc estams soldats en un tub per dins del qual passa l’estil del gineceu, ínfer, amb estil acabat en braços estigmàtics curts. Floreix de març a juliol.

Fruit en aqueni 2-3 més curt que el papus

Fruit en aquenis amb deu estries i coronat per un papus 3-4 vegades més llarg que l’aqueni.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El tipus de pèls i la seua abundància a la tija reben diverses denominacions: quan són pèls curts i suaus diem que és pubescent; si són molts, curts i pròxims, direm que és vellut; sedós si són extremadament fins i brillants; hirsut quan són rectes i rígids; si punxen els anomenarem híspids; i si la tija està coberta de pèls ramificats o entrellaçats, molt atapeït formant una borra, com en aquest cas, direm que és tomentós.

Bràctees involucrals divergents i acabades en espina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galactites deriva del grec “γάλα gála, gálaktos” que significa llet, en referència al color blanquinós, lletós, de la tija i el revers de les fulles. Altres autors atribueixen el nom a la saba lletosa que conté.

L’epítet específic tomentosa incideix també en el toment que cobreix la planta.

Família Compositae (Asteraceae)

Allium sphaerocephalon L.

NOMS:  All vermell. Calabruixa. Cap rodó. Ceba de serp. Castellà: Ajo de cigüeña. Ajo silvestre. Èuscara: Astatipula. Basaquipula. Italià: Aglio delle bisce. Francès: Ail à tête ronde. Anglès: Ball-headed onion, Round-headed garlic, Round-headed leek. Alemany: Kugel-Lauch. Kugelköpfiger Lauch. Rundköpfiger Lauch. Neerlandès: Kalklook. Kogellook. Grec:  Αγριοπρασιά.

Inflorescència en umbel·la esfèrica

SINÒNIMS: Allium descendens L.

Per la zona d’herborització hi ha la subespècie: Allium sphaerocephalon L. ssp sphaerocephalon

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Camps, prats secs, indrets rocosos, erms. Fins els 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç, bulbosa, amb una tija cilíndrica, erecta o postrada i glabra que mesura entre un i tres pams d’alçada. A la part superior del bulb, a ran de terra, surten de vegades bulbils.

Una sola tija cilíndrica erecta

Fulles cilíndriques i buides per dins (fistuloses)

Flors amb els estams exserts

Flors en inflorescències en umbel·les denses i esfèriques, sense bulbils i amb 2-3 espates de consistència del paper a la base que perduren. Flors amb els tèpals vermellosos i estams exserts. Floreix a l’estiu.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un bulbil és una gemma no subterrània transformada en òrgan de multiplicació vegetativa no sexual. Resulta més ràpida i eficaç que la reproducció per llavor. En algunes espècies del gènere Allium apareixen bulbils en les inflorescències, com en l’all de bruixa (Allium roseum L.), però l’all vermell els produeix a la base de la tija.

Flors amb tèpals vermellosos

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix les mateixes propietats que l’all cultivat (Allium sativum) però molt més atenuades. És antisèptic i diürètic, i rebaixa la tensió arterial.

L’acolorida inflorescència i la resistència a la sequera, ha fet que siga una planta emprada en jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Allium és d'origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l'all. Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d'all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs”  que significa adobat, amanit. 

L’epítet específic sphaerocephalon deriva del grec “σφαιρα sphaíra” que significa esfera, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap, és a dir, de cap esfèric.

El lepidòpter Agrotis segetum pon els ous en les arrels d’aquesta espècie per a que les larves s’alimenten.

Allium sphaerocephalon va ser descrita per Carles Linnè i publicada a Species Plantarum: 297 (1753).

Família Liliaceae (Amaryllidaceae)

Centaurea ornata Willd.

NOMS: Bracera groga. Centaurea ornada. Trencamans. 2JUER2J6TW4B Castellà: Arzolla. Abrepuños. Espinas de calvero. Portuguès: Cardazol.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Centaurea incana Desf.; Centaurea virgata Cav.

Observacions: Dos subespècies: ssp. ornata, a la qual corresponen les imatges, i ssp. saxicola amb fulles poc dividides en folíols oblongo-lanceolats, capítol amb llarg peduncle i espina apical major, que habita pel Baix Segura.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endèmica de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum. Rosmarinetalia. Llocs secs i assolellats sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Herba de tija simple o poc ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tiges simples o poc ramificades que pot arribar als 80 cm d’alçada.

Fulles bassals bipinnatipartides

Fulles inferiors bipinnatipartides, dividides en segments estretament oblongs; les superiors més petites, pinnatipartides, dividides en segments estrets i allargats.

Bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en espina

Flors reunides en capítols ovoides, de 1’5-3 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex de les tiges, envoltats per bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en una forta espina. Flors grogues, les exteriors no radiants, en tub llarg que s’obri en cinc lòbuls estrets. Floreix entre maig i agost.

Fruit en cípsela

Fruit en aqueni (cípsela) que és molt més curt que el vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Carles Linné va anomenar bràctees als òrgans foliacis pròxims a les flors però diferents a les fulles normals i a les peces del periant de la flor. Tenen la funció de protegir la inflorescència i poden adquirir, com en aquest cas, formes espinescents. Al gènere Centaurea són un element clau per diferenciar les diferents espècies.

Flors grogues en tub acabades en cinc lòbuls estrets

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com diürètica i per calmar el dolor d’úlceres estomacals i hemorroides; també per excoriacions i ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurea  procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes medicinals.

L’epítet específic ornata deriva del llatí “orno” que significa adornar, és a dir, adornada.

Centaurea ornata va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicada en Species Plantarum, ed. 4, t.3(3), p. 2320 en 1803

Família Compositae (Asteraceae)