Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Lactuca tenerrima Pourr.


NOMS: Lletuga fina. Enciam de roca. Castellà: Lechuga silvestre. Serrillo. Lechuguilla azul. Italià: Lattuga occidentale. Francès: Laitue délicate. Alemany: Zarter Lattich.

Flors en capítols terminals
SINÒNIMS: Cicerbita tenerrima (Pourr.) Beauverd.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Llocs secs i assolellats, a pedregars, fissures de roques o entre les brolles de la serra. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges poc ramificades i amb làtex
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba perenne, poc ramificada, amb la tija florífera prima de fins 60 cm d’alçada que conté làtex blanc.

Fulles bassals pinnatipartides
Fulles en roseta bassal amb el limbe dividit, pinnatipartides, glabres. Les caulinars són linears i abracen la tija (semiamplexicaules) amb dos lòbuls sagitats.

Flors totes ligulades
Flors en capítols terminals amb involucre de bràctees verd blavós. Flors totes ligulades de color blau suau. Pot florir des de gener fins a octubre.

Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aquenis proveïts de bec i papus amb dos files de pèls (biseriat) de color blanc groguenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és una substància amb aspecte de llet, producte del metabolisme secundari de la planta, que serveix per a que els animals rebutgen els vegetals que hi produeixen.

USOS I PROPIETATS: Les tiges i fulles tendres s’han consumit en amanida en temps de necessitat, motiu pel qual en alguns llocs rep el nom popular de “pan de pobre”, com moltes altres plantes consumides pels humans quan hi ha poc que menjar.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lactuca  deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic tenerrima, del llatí “tenerrimus, -a, -um”, que significa “molt tendre”, al·ludint a la consistència de les tiges i les fulles planta.

Els noms comuns de lletuga o lletsó, amb el que coneguem algunes plantes, fan referència als seus conductes laticífers, és a dir, al làtex, que anomenem llet.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...