NOMS: Agret. Agrella.
Vinagrella borda. Agrelleta de bou. Castellà:
Acedera de lagarto. Vinagrera. Gallego:
Aceda. Portuguès: Catacuz. Italià: Rómice capo di bue. Francès:
Oseille tête-de-boeuf, Rumex tête-de-boeuf. Anglès: Horned Dock. Red Dock. Alemany:
Stierkopf-Ampfer. Grec: Ξινολάπαθο.
Inflorescències racemoses |
SINÒNIMS: Bucephalophora aculeata Pau
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Helianthemion
guttati. Prats terofítics secs de substrat arenós, camps de cultiu. Fins
els 500 metres d’altitud.
Tiges erectes de fins pam i mig d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
anual de gust àcid, amb tiges erectes o ascendents de fins 40 cm d’alçada,
glabra, gens o poc ramificada.
Observeu les membranes que formen l'òcrea |
Fulles alternes, obovades o lanceolades, enteres, peciolades, atenuades
a la base, de menys de 2 centímetres d’amplada i amb òcrea.
Flors amb sis tèpals en dos files i sis estams |
Flors en
inflorescències racemoses, amb les flors verticil·lades reunides en grups d’1-4,
a les aixelles de les fulles, sostingudes per pedicels dimorfes (pot ser fi i
redó o ample i pla). Sis tèpals en dos cercles, els externs petits i després
corbats, els interns amb apèndix en forma de ganxo amb 3-5 dents a cada costat.
Sis estams i un pistil amb tres estigmes grans. Floreix a la primavera.
Pedicels amples i plans |
Fruit en aqueni corbat
cap avall i cobert de petites espines, amb valves coriàcies triangulars
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: L’òcrea és una estructura formada per estípules
membranoses soldades formant una peça, una coberta, semblants al paper de
cel·lofana, que envolta la tija. És una característica distintiva de les
poligonàcies. Les plantes que tenen òcrea s'anomenen ocreades.
USOS I PROPIETATS:
Es pot menjar, però cal tindre en compte que poden contenir nivells molt alts
d'àcid oxàlic, que és el que dóna a les fulles el gust àcid de llima, que pot
bloquejar l’assimilació d’altres nutrients, especialment el calci, i pot
provocar deficiències de minerals. Si es consumeix cuita aquest perill
desapareix.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Rumex significa
javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del
gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per
referir-se a les agrelles. L’epítet específic bucephalophorus
deriva de les veus gregues "bous"
bou, “κεφαλή kephalé” que significa
cap, i “φερω phero” que vol dir
portar, és a dir, que porta el cap com un bou, amb banyes, en referència a
l’aparença de les flors.
De vegades els camps prenen una coloració rogenca pel color que prenen les fulles de la vinagrella borda i que cobreixen el sòl formant una mena de gespa.
Espècie polimorfa en la que alguns autors veuen diverses subespècies com: Rumex bucephalophorus subsp. bucephalophorus; Rumex bucephalophorus subsp. gallicus; Rumex bucephalophorus subsp. hispanicus
Família Polygonaceae
Manel, ultimament estic aprenen molt amb aquestes espécies que no conec i es fantàstic.
ResponEliminaUna abraçada.