NOMS: Espinadella
petita. Te salvatge. Castellà : Zahareña velluda de flor blanca. Italià: Stregonia comune. Francès:
Crapaudine de Rome. Thé de campagne. Anglès:
Common sideritis. Simplebeak Ironwort.
Flors en en verticil·lastres axil·lars |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats
teròfits, clarianes de coscollars i pinars, vores de camins, sobre sòl calcari.
Fins els 1000 (1400) metres d’altitud.
Herba de tiges postrades o erectes |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Petita
herba anual de tiges simples o poc ramificades, postrades o erectes, de fins un
poc més d’un pam d’alçada.
Fulles oposades de marge dentat |
Fulles oposades
de limbe ovalat i amb el marge dentat, piloses i glanduloses, amb els nervis
ben marcats.
Lòbul superior del calze molt major que la resta en forma d'espina |
Flors agrupades
en verticil·lastres axil·lars, normalment de sis flors. Calze amb cinc lòbuls,
el superior molt major que la resta, endurits i espinescents. Corol·la amb
llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls, amb el central major que
els laterals. Floreix durant la primavera i part de l’estiu (de març a juliol).
Fruit en núcula dins del calze persistent |
Fruit en núcula
trígona i berrugosa
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: S’anomena fotoperíode la reacció fisiològica dels organismes a la
durada del dia i la nit. Les plantes fan servir el pigment fitocrom per
mesurar la durada de la llum del dia i de la foscor de la nit, que utilitzen
com a senyal per florir. És per això que hi ha plantes de dia curt, que no poden passar d’un nombre màxim d’hores
de llum per poder florir, com el nesprer japonès (Eriobotrya
japonica), i plantes de dia llarg,
que exigeixen un mínim d’hores diàries de llum per poder florir, com el blat (Triticum
sativum) o la civada (Avena sativa).
Corol·la amb el llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls |
USOS I PROPIETATS:
La infusió de la part aèria es fa servir en medicina popular com digestiva i
antiinflamatòria. A Turquia s’utilitza com un té, i per calmar l’ansietat
produïda pels ensurts.
Investigacions d’Universitats dels Països Baixos, Grècia,
Turquia, Bulgària i Albània, han confirmat científicament les sues propietats
antioxidants i per la prevenció de l’osteoporosi, a més de previndre la grip,
refredats i al·lèrgies.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Sideritis deriva del
grec “síderos, -ou” que significa
ferro. Sideritis era el nom que
rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades
per armes de ferro.
L’epítet específic romana
és indicatiu geogràfic, i significa romana, procedent de Roma.
Família Labiatae (Lamiaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada