Leucanthemum gracilicaule (Duf.) Pau

NOMS: Margarida de runar. Margarida fina. Margarida diànica. Castellà : Margarita.

Capítols solitaris

SINÒNIMS: Leucanthemum vulgare Lam. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs & Vigo;  Chrysanthemum gracilicaule Dufour

DISTRIBUCIÓ:  Endemisme Ibero-llevantí (Nord de la província d’Alacant i sud de València)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Clarianes de carrascars, coscollars, herbassars, pedregars i pastures umbrienques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 50 ccm

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir les gemmes persistents arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa amb tiges erectes de fins mig metre d’alçada

Fulles dentades

Fulles alternes, les bassals de limbe suborbicular de marge dentat, les de la part inferior de les tiges són espatulades i les caulinar superiors van de estretament oblongues a linears, les més altes.

Flors grogues tubulars i les exteriors amb lígula blanca

Flors en capítols grans i solitaris amb bràctees involucrals de marge pàl·lid. Les flors exteriors amb lígula blanca acabada en tres dents, i les interiors tubulars i grogues. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni d’uns 2 mm, els de les flors ligulades amb papus membranós tan llarg com el tub de la corol·la.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una inflorescència típica de les compostes (asteràcies) és el capítol, que consisteix en un disc més o menys gruixut que pot ser pla, còncau o convexe, anomenat receptacle, envoltat per bràctees que formen el involucre. Sobre el receptacle es disposen les flors, amb o sense lígula però sempre sèssils.

USOS I PROPIETATS: Les flors s’han emprat en medicina popular com vulnerària, per cicatritzar les ferides, i com diürètica, però està prohibida la venda per la seua toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Leucanthemum prové del grec  “λευκός – leukos”, que significa blanc, i “ἄνθεμον – anthemon”, que significa flor, en referència a les flors amb les lígules blanques.

L’epítet específic gracilicaule deriva del llatí “gracilis” que significa gràcil, prim, subtil, i “caulis” tija, és a dir, de tija fina.

Família Compositae (Asteraceae)