Plantago afra L.

NOMS: Herba de les puces. Herba pucera. Llavor de puça. Seragatona. Sargantana. Castellà : Zaragatona. Psilio, Pulchión. Occità: Grana de nièira, Grano de nièro. Èuscara: kukuso-belarr. Ardi-belarra. Portuguès: Zaragatoa. Erva-das-pulgas. Italià: Piantaggine pulicaria. Psillio. Francès: Plantain pucier. Anglès: Black psyllium, Glandular plantain, Psyllium plantain. Alemany: Flohsamen Wegerich. Neerlandès: Vlozaad. Grec: Ψυλλόχορτο.

Flors en glomèruls llargament pedunculats

SINÒNIMS: Plantago psyllium L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, camps abandonats, llocs trepitjats i erms terofítics, sobre sòls eutròfics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba d'un pam d'alçada amb pèls glandulosos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes de fins 30 cm d’alçada, piloso-glanduloses a la part superior.

Fulles sèssils i oposades

Fulles sèssils, oposades, de limbe amplament linear i de marge enter o dentat, repartides al llarg de la tija, al contrari de la majoria d’espècies del gènere que són acaules i tenen totes les fulles en rosseta bassal.

Androceu amb quatre estams exserts

Flors en espigues formant glomèruls llargament pedunculats que surten de les axil·les de les fulles. Calze amb quatre sèpals. Corol·la tubular que acaba en quatre pètals aguts. Androceu amb quatre estams llargament exserts. Gineceu súper amb un sol estil filiforme. Bràctees totes semblants que no ultrapassen les flors. Floreix d’abril a juliol

Fruit en pixidi

Fruit en pixidi, una càpsula dehiscent amb dues llavors petites i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits dehiscents en càpsula es diferencien per la forma de l’obertura per la qual surten les llavors. En les espècies del gènere Plantago són els pixidis, del llatí “pixidium” que era un tipus de capsa. Els pixidis tenen una obertura transversal circular que separa la urna, la part inferior que porta les llavors, de l’opercle, que és la part superior que es separa com la tapa d’una capsa.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les llavors, en forma de pols, per al tractament de l’aterosclerosi, diabetis, hemorroides, colesterol i triglicèrids alts, així com laxant, antiinflamatori i diürètic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Plantago deriva del llatí “planta, -ae”  que significa planta del peu, i amb el verb "ago", que vol dir semblant, per la forma de les fulles  paregudes a la planta del peu. L’epítet específic afra és un apel·latiu geogràfic que fa referència a Àfrica. L’epítet del sinònim psyllium deriva del grec "ψυλλιον psyllion", el nom d’una planta citada per Lucà. Segons Laguna, Dioscòrides va nomenar psyllium aquesta planta perquè les llavors semblaven puces, “psyla” en grec. Vàries derivacions d’aquest mot s’utilitzen en varis països com a nom comú.

Es deia que en la casa on hi haguera aquesta planta verda no s’engendrarien puces.

Família Plantaginaceae