Silene mellifera Boiss. & Reut.

NOMS: Esclafidora apegalosa Castellà: Collejilla de bosque.

Flors en panícula laxa en dicasi

SINÒNIMS: Silene italica subsp. nevadensis (Boiss.) Font Quer; Silene nevadensis Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. És un endemisme ibero-llevantí

HÀBITAT: Erinaceetalia. Rosmarinetalia. Matollars sobre sòl rocós, clarianes de pinars i carrascars. Des de el (100) 300 als 1400 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base de fins 50 cm

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

Floreix a la primavera

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins 50 cm d’alçada amb tiges ramificades i lignificades a la base  (sufruticosa) ascendents i amb la summitat glandulosa, viscosa.

Fulles inferiors espatulades i en roseta

Fulles inferiors en roseta amb llarg pecíol i espatulades, les superiors linears.

Corol·la blanca sense lígules corolines

Flors disposades en panícula laxa, amb flors erectes a l’àpex de rametes en dicasi amb 1-3 flors. Calze claviforme amb 10 nervis, glabre o poc pubèrul i dents amb marge escariós. Corol·la amb cinc pètals blancs amb limbe bipartit, d’ungla eixamplada a la meitat, sense apèndix ligulars (lígules corol·lines). Ovari amb tres estils. Floreix d’abril a juny. 

Càpsula ovoide dins el calze persistent

Fruit en càpsula ovoide amb llavors reniformes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les flors del gènere Silene es fàcil d’observar que els pètals presenten dues parts ben diferenciades: l’ungla, llarga i estreta, disposada en paral·lel a l’eix de la flor i, normalment, dins del calze; i el limbe, ample i estès cap a fora, que forma un angle d’uns 90^o amb l’ungla i forma la part vistosa de la corol·la.

Calze amb cinc dents de marge escariós

USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco, i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic mellifera deriva de “melli” que significa mel, i “ferre”, portar, és a dir, que porta un nèctar que encanta a les abelles.

Família Caryophyllaceae