Sinapis alba L.

NOMS: Mostassa. Mostalla. Mostassa blanca. Senabre. Castellà : Mostaza blanca. Jenabe. Occità: Mostarda. Èuscara: Bostoñaza. Mustarda. Ziapia. Portuguès: Mostarda branca. Mostardeira. Italià: Senape bianca. Francès: Moutarde blanche Anglès: White mustard. Alemany: Futter Senf. Weißer Senf. Neerlandès: Witte Mosterd. Grec: Σινάπι το λευκό. Μουστάρδα.

Inflorescències en raïm a les sumitats

SINÒNIMS: Brassica alba (L.) Rabenh.; Brassica hirta Moench

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental però ha esdevingut pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, sembrats, vegetació ruderal. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges estriades, erectes de fins 80 cm d’alçada, ramificada i amb pèls rígids

Fulles amb lòbuls dentats irregularment

Fulles alternes, les bassals lobulades, lirades, amb el lòbul terminal major, amb el marge irregularment dentat. Les caulinars més petites i totes peciolades.

Corol·la de quatre pètals grocs amb llarga ungla

Flors en inflorescències en raïm a les sumitats, amb peduncle. Corol·la de 10 mm de diàmetre i quatre pètals de color groc. Quatre sèpals oblongs. Androceu amb sis estams: dos de 4-5mm i quatre més llargs, de 5-7 mm. Floreix de març a juliol.

Fruit en siliqua coberta de pèsls

Fruit en síliqua vellosa, amb el bec comprimit, atenuat de la base a l’àpex, igual o major que les valves, que s’obri (dehiscent) per deixar eixir les llavors redones, dures, d’1-2 mm de diàmetre de color groc o marró clar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que no poden desplaçar-se, les plantes també es mouen, doncs responen enfront d’estímuls externs mitjançant l’acció d’hormones, de manera positiva, quan creix cap a l’estímul, o de manera negativa si ho fa en la direcció oposada. Aquest moviment s’anomena tropisme. Responen a la presència de substàncies químiques (quimiotropisme); a la llum (fototropisme); a la força de la gravetat (geotropisme); a l’aigua (hidrotropisme); o al contacte físic (tigmotropisme) 

Sis estams, dels quals dos són més curts

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra per alleugerar contractures, artritis i dolors menstruals i reumàtics. També com purgant i laxant però cal anar amb compte perquè per via oral és abortiva i pot provocar col·lapse cardiorrespiratori.

Emprada com condiment de cuina de sabor més suau i delicat que la mostassa negra. Les llavors senceres per confitar en vinagre i elaborar vinagretes, perquè eviten que es desenvolupen bactèries i que es florisca; les llavors moltes per fer el condiment que coneguem com mostassa.

S’utilitza com planta farratgera i com adob verd per fixar el nitrogen al sòl. Investigacions demostren que el creixement de Sinapis alba entre les oliveres ajuda al control de plantes adventícies, descompacta el sòl, evita l’erosió, aporta grans quantitats de matèria orgànica i combat la seca de l’olivera (verticillium)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sinapis deriva del grec “sinápi”, el nom de la mostassa, però el mot és d’origen egipci o indi. L’epítet específic alba ve del llatí “albus” que significa blanc en al·lusió al pèls blancs dels fruits.

El nom comú de “mostassa” procedeix del llatí “mostum ardens” doncs abans es mesclaven les llavors matxucades amb el most per donar-li el gust picant (ardent) de la mostassa.

Les primeres receptes de salsa de mostassa les va publicar l’escriptor romà Columel·la.

Pius Font i Quer cita en “El Dioscorides renovado” que el Germà Bianor deia que un pessic de farina de mostassa a la planta dels mitjons evita el fred als peus.

Sinapis alba va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 668. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)