NOMS: Galzeran
major. Brusc major. Pastoreta. Castellà:
Laurel alejandrino común. Laureola. Portuguès:
Espirradeira. Loureiro de Alexandria. Francès:
Herbe aux langues. Fragon. Italià: Ruscolo
maggiore. Anglès: Spineless
Butcher's-broom.
Flors amb pedicel en grups de fins 10 flors |
SINÒNIMS: Ruscus
lugubris Salisb.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània i macaronèsica
HÀBITAT: Quercetalia
ilicis. En zones ombrienques i humides, entre els 300 i els 600
metres d’altitud.
Fulles no ramificades de fins un metre d'alçada |
FORMA VITAL: Faneròfits:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els
meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas
d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ: Arbust
rizomatós amb tiges de fins un metre d’alçada, verdes, simples, sense ramificar
i no lignificades.
Fulles petites membranoses |
Fulles membranoses,
molt petites, de forma triangular i sense clorofil·la, a l’axil·la de les quals
surten els fil·locladis o cladodis (expansions laminars de la tija que semblen
fulles) que, a diferència dels cladodis del galzeran (Ruscus
aculeatus), són de major mida i no tenen espina punxent a l’àpex.
Flors amb sis tèpals verdosos |
Flors unisexuals,
amb pedicel, reunides en grups de 3-10 flors petites al bell mig del
fil·locladi. Les flors masculines amb dos verticils de tres tèpals verdosos i
sis estams, les femenines amb un pistil. Floreix a l’hivern i primavera.
Fruit en baia vermella |
Fruit en baia de
color vermell brillant
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Els fil·locladis o cladodis tenen l’aparença d’una fulla i fan
les funcions d’aquesta, la fotosíntesi però, a més a més, poden produir flors i
fruits, el que denuncia el seu caràcter caulinar.
Una petita bràctea a la base de les flors |
USOS I PROPIETATS:
Els rizomes de les espècies del gènere Ruscus
tenen propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, útils per al tractament
de les varius.
Aquest arbust és apreciat en jardineria perquè requereix poc manteniment i es manté sempre verda.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Ruscus té
origen preromà, una adaptació de “bhroisko”,
reduïda amb posterioritat a “brūsko”.
Popularment però, s’ha cregut que l’origen es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al
grèvol, per la seua relativa semblança entre tots dos.
L’epítet específic hypophyllum ve del grec "hypo" que significa sota, baix, i “φύλλον phýllon” fulla, perquè la flor sembla estar a sota d’una fulla (en realitat és un fil·locladi)
Ruscus hypophyllum fou descrita per Carles Linné i
publicada en Species Plantarum 2: 1041, 1753.
Família Liliaceae (Asparagaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada