NOMS: Herba de
les berrugues. Lleterola de bosc. Llerca. Lleteresa nicenca. Castellà: Lechetrezna común.
Lechetrezna de Niza. Italià: Euforbia
di Nizza. Francès: Euphorbe de nice. Anglès: Southern spurge. Honey flowered spurge. Alemany: Nizza wolfsmilch.
Inflorescències en pleocasi |
SINÒNIMS: Euphorbia anselmi Senn.; Euphorbia gonzali Senn.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Aphyllantion.
Pastures de jonça i herbassars, cultius, erms, sobre sòl calcari. Entre 100 i
1400 metres d’altitud.
Herba amb una o vàries tiges no ramificades |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb
les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents
a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba
vivaç, lignificada a la base (sufruticosa), no ramificada, glabra i glauca, amb
tiges que sovint prenen un color vermellós, erectes i, les més velles, sense
fulles i cobertes de cicatrius foliars a la part inferior.
Fulles lanceolades i glauques |
Fulles gruixudes
de color glauc, de tacte coriaci, les caulinars esparses, lanceolades i de
marge enter, altres formen una roseta apical.
Ciati amb nectaris grocs |
Flors en
inflorescències en pleocasi de 6-16 radis, que sovint es bifurquen, que surten
d’una roseta de fulles bracteals ovades i groguenques. El dicasi el formen
bràctees lliures mucronades que embolcallen el ciati sèssil amb glàndules nectaríferes
en forma de “croissant”, de color groguenc. El ciati està format per una flor
femenina central, de gineceu súper i estil acabat en estigma trilobat, i diverses
flors masculines laterals reduïdes a un sol estam. Floreix d’abril a juliol.
Càpsula glabra i llisa |
Fruit en càpsula
formada per tres carpels (tricoca) glabra i llisa, amb tres llavors amb carúncula,
per a la seua dispersió mitjançant les formigues.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El ciati (del grec: κύαϑος,'copa')
és un tipus d’inflorescència especial que consisteix en un pseudant, és a dir, una estructura que sembla una única flor però
que en realitat consta de diverses flors unisexuals molt reduïdes. Els colors,
sovint brillants, dels nectaris i les bràctees que embolcallen el ciati
accentuen l’aparença de flor solitària.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’emprava el làtex per eliminar les berrugues de la pell,
tot i que no és aconsellable degut a la seva toxicitat.
Vista cenital abans de l'antesi |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Euphorbia ve del
grec "eu ἐῧ" que significa
bo, i "pherbo" que
significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo,
el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta
planta. Segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El vocable grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia
una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
El nom de l’espècie, nicaeensis, és un epítet geogràfic que fa referència a la ciutat de Niça.
Les lleteres tenen un làtex blanc i irritant que allunya al
ramat però no evita que l’eruga Hyles
euphorbiae s’alimente de les seues fulles.
Euphorbia nicaeensis va ser descrita per Pax & Bruyns i publicada en Flora Pedemontana 1: 285. 1785.
Família Euphorbiaceae
Interesante especie que no conocía. Muy buena entrada.
ResponEliminaSaludos.
Jo tampoc conec aquesta especie. M'agraden molt les euphorbies, tenen una tonalitat de verd cridaner molt atractiva.
ResponEliminaUna abraçada!
Molt bon reportatge Manel.
ResponEliminaLa lleteresa de camp es troba per molts llocs, i te el seu encant especial
Salutacions!