NOMS: Desferracavalls
glauc. Ferradura. Herba del ferro. Castellà : Herraduras. Hierba de la
herradura. Quebrantaherraduras. Occità: Esparcet jaune, Sèt-arpo. Italià: Sferracavallo glauco. Francès: Fer-à-cheval glauque. Hippocrépide
glauque. Anglès: Horseshoe vetch. Alemany: Hufeisenklee.
Inflorescències en umbel·les axil·lars |
SINÒNIMS: Hippocrepis glauca Ten.; Hippocrepis
rossetti Senn.; Hippocrepis scorpioides Benth.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Pastures seques,
brolles, sobre sòl calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes
vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries
persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de
terra inferior als 25-50 cm. Però de vegades esdevé Hemicriptòfit, és dir, que manté els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la
planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre
que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Planta
cespitosa glabra o pubescent, ramificada, de tiges ascendents de fins 40 cm
d’alçada
Fulles imparipinnades d'un verd glauc |
Fulles imparipinnades,
amb 3-8 parells de folíols obovats o oblongs, sense pèls o amb pèls curts i
suaus (pubescent). Estípules lanceolades lliures.
Estendard groc amb línies rogenques |
Flors en
inflorescències en umbel·les axil·lars sobre un llarg peduncle. Flors
hermafrodites, zigomorfes, amb la típica estructura papilionada. Calze tubular
amb cinc dents. Corol·la groga, amb l’estendard amb línies verticals rogenques
i ales més curtes que la carena acuminada. 10 estams diadelfs. Gineceu súper
amb un sol estil acabat en estigma discoïdal. Floreix d’abril a juliol
Llegum papil·lós comprimit |
Fruit en llegum
papil·lós comprimit, amb entrants poc acusats separats per àrees rectangulars;
segments i granes poc arcuats.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: S’anomena estams
diadelfs quan els filaments estaminals (dels estams) són concrescents
(estan units), formant dos grups o fascicles. Un exemple el tenim en les flors
papilionades, on és freqüent veure tots els estams units en un fascicle, menys
un estam que va sol.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Hippocrepis
deriva del grec “ἲππος híppos” que
significa cavall, i de “κρηπίς krepís”
que significa calçat, és a dir, calçat de cavall, ferradura, per la forma del
llegum.
L’epítet específic comosa deriva de “coma” que significa pèls, cabell, doncs vàries subespècies són peludes.
La papallona Polyommatus coridon s’alimenta d’aquesta espècie.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada