Arachis hypogaea L.

NOMS: Cacauet. Castellà: Avellana americana, Cacahuete, Maní, Pistacho de tierra. Occità: Cacauèta. Èuscara: Kakahuetea. Portuguès: Amendoim. Italià: Arachide. Francès: Arachide, Cacahuète. Anglès: Earthnut, Ground-nut, Monkey nut, Peanut. Alemany: Erdnuss. Neerlandès: Pinda.  

Flors en inflorescències axil·lars

SINÒNIMS: Arachis nambyquarae Hoehne

DISTRIBUCIÓ: Tropical

HÀBITAT: Cultivat

 

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes, de vegades decumbents, de fins mig metre d’alçada i glabrescents, ramificades des de la base.

Fulles amb quatre folíols sèssils

Fulles amb llarg pecíol, formada normalment per quatre folíols oblongs, dos parells oposats, coberts de pèls amb l’àpex acabat en punta. Estípules linears.  

Flors papilionades de color groc

Flors en inflorescències axil·lars, de calze tubular estret i corol·la groga amb ratlles vermelles a l’estendard, amb la típica forma papilionada, d’estendard obert i quilla ovada, més curta que les ales. Androceu amb estams diadelfs, amb 9 units i un de sol. Floreix de juliol a setembre

Fruit en llegum de desenvolupament subterrani

Fruit en llegum que es desenvolupa sota terra, oblonga, amb (1)2-3(6) llavors. És el cacauet.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie fa una cosa molt curiosa: després de la pol·linització, el peduncle de la flor s’allarga fins introduir l’ovari sota terra, de manera que el creixement de la tija l’empenta cap endins la terra, on creix la llegum que coneguem com cacauet. És el que, en botànica, s’anomena un geocarp.

USOS I PROPIETATS: És nutritiu, fluïdificant i combat el colesterol, és ric en proteïnes i antioxidants, tot i que cal tindre precaució perquè conté al·lergògens que afecten a persones que presenten reaccions al·lèrgiques.

Els usos del cacauet són molts i diversos arreu del món. Per menjar crus, torrats salats, caramel·litzats, coberts de xocolata, torró, amb forma de mantega, d’olis, o de farines emprades com potenciadores del sabor riques en proteïnes.

Hi ha diversos cultivars, els més populars al món són: Espanyol, Runner, Virginia i València. La varietat València és una de les més comercialitzades amb closca per al consum humà pel seu sabor.

Herba de tiges erectes o decumbents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Arachis deriva del grec "ἄρακος arachos" planta lleguminosa esmentada per Aristòfanes, Hiparc, Teofrast.

L’epítet específic hypogaea deriva del grec "hypó" que significa sota, i "ge" terra, és a dir, sota terra, perquè els fruits apareixen soterrats.

A les zones tropicals d’Amèrica del Sud es cultiva des de fa més de 7.000 anys. En zones del Perú s’han trobat restes de més de 7800 anys d’antiguitat.

Els conqueridors espanyols ho van portar a Europa, en descobrir-ho en un mercat de Tenochtitlan (Mèxic). Des d’aleshores el conreu del cacauet s’ha estes per Europa, Àsia, Àfrica i Oceania. Fins el primer terç del segle XX s’utilitzà com pinso per al bestiar, fins que el Departament d’Agricultura dels Estats Units d’Amèrica, mitjançant Georg Washington Carver, varen fomentar la producció i consum humà.

Es sembra a finals de la primavera i es recol·lecta a finals de la tardor. Igual que gran quantitat de lleguminoses, el cacauet fixa el nitrogen atmosfèric al sòl, com a conseqüència de la simbiosi amb bacteris del gènere Rhizobium.

Arachis hypogaea fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 741. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)