NOMS: Setge. Herbta
de la pulmonia. Herba de la inflamació. Heliantem eriçat. Heliantem hirt. Castellà: Jarilla. Tamarilla borde. Jarilla
romero. Zamarrilla. Italià: Eliantemo
irto. Francès: Hélianthème hérissé
Flors en cimes multiflores |
SINÒNIMS: Cistus hirtus L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars clars,
erms, sobre terrenya calcaris i secs. Fins els 1100 metres d’altitud.
Planta ramificada des de la base |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb
les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes
persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Planta
de soca llenyosa, de fins poc més d’un pam d’alçada, ramificada des de la base
amb tiges erectes.
Fulles oposades, pbescents i revolutes |
Fulles oposades,
el·líptiques, de marge enter i revolut, amb pèls i estípules més llargues que
el curt pecíol. Les fulles superiors són més llargues que les inferiors.
Corol·la amb cinc pètals lliures |
Flors en cimes
multiflores, hermafrodites. Calze amb dos sèpals externs que semblen bràctees
espatulats, petits, i tres interns majors, ovats, persistents (a la
fructificació té la màxima amplària cap a la meitat) i els espais intercostals
amb pèls, així com els nervis. Corol·la amb cinc pètals grocs. Androceu amb
nombrosos estams grocs. Floreix d’abril a juliol
Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula,
més curta que els sèpals, que s’obri en tres valves
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una particularitat del gènere Helianthemum és que té el calze amb els sèpals desiguals: dos
externs, que solen ser més petits, i tres interns majors i de forma
completament diferent, amb nervis molt assenyalats.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’han emprat les summitats florals en infusió per combatre
refredats i altres malalties de les vies respiratòries.
És una de les dues-centes plantes d’interès mel·lífer del
País Valencià.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:
Helianthemum deriva
del grec “hélios” que significa sol,
i de “ánthemon” que significa flor,
és a dir, flor de sol, perquè dirigeix les flors cap al sol.
El nom de l’espècie, hirtum¸és
un epítet llatí que significa pelut, per la gran quantitat de pèls que
cobreixen la planta
Família Cistaceae
Jo conec el heliantem tomentós, que no té pilositats, però aquest es molt maco també.
ResponEliminaUna abraçada.
INCRΕDIBLE! Top marks for that visually interesting aոd exciting webpage. Congratulations, yoir սnderѕtaոd raɗiates thru!
ResponEliminaI started a brand new blog site off the back of reading your site! I hope that I can help it become a success like yours. Anny suggestions would be considerably appreciated.
ResponElimina