Portulaca oleracea L.

NOMS: Ensiam de patena. Pulsallana. Verdolaga. Castellà : Verdolaga. Verdulaga. Gallego: Baldroaga. Beldroega. Èuscara: Getozca. Ketorkia. Occità: Bourtoulaigo, Pipol, Pipola, Verdolaiga. Portuguès: Beldroega. Baldroaga. Italià: Erba-porcellana. Porcellana comune. Francès: Porcelane. Pourpier maraîcher. Anglès: Green Purslane. Little Hogweed. Alemany: Portulak. Neerlandès: Postelein. Grec: Αντράκλα. Ανδράχνη η κοινή.

Flors solitàries o en cimes axil·lars

SINÒNIMS: Portulaca stellata (Danin & H.G.Baker) Ricceri & Arrigoni

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Vegetació ruderal, camps de cultiu, als horts i jardins sempre a sòls humits. Fins els 1350 metres d’altitud.

Herba amb tiges carnoses, sovint vermelloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges carnoses i sovint vermelloses, de fins 40 cm, glabra, ramificada, de ramificació dicotòmica, i prostrada.

Fulles oposades, espatulades

Fulles oposades, carnoses, d’un verd brillant, ovato-oblongues, amb forma d’espàtula, atenuades al pecíol i àpex més ample que la resta de la fulla, truncat, de vegades escotat, marge enter.

Estil acabat en cinc branques estigmàtiques

Flors solitàries o en cimes axil·lars, sèssils, petites, hermafrodites i actinomorfes. Calze amb dos sèpals ovals i caducs. Corol·la amb cinc pètals grocs i caducs (de vegades 4 o 6 pètals). Androceu amb tants estams com pètals (normalment 5). Gineceu semiínfer amb estil acabat en cinc branques estigmàtiques. Floreix de maig a octubre.

Fruit en pixidi, una càpsula que s’obri transversalment per un opercle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es tracta d'una planta de fotosíntesi C₄, és a dir, que crea una molècula de 4 carbonis mitjançant un procés que augmenta la fixació de CO₂ i per tant la capacitat fotosintètica de la fulla, que pot així produir més sucres amb il·luminació i temperatura elevades. Cultius de gran importància com la dacsa, la canya de sucre o el mill, són plantes C_4.

Calze amb dos sèpals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s'utilitza com a laxant, refrescant, diürètic, demulcent, hipoglucemiant, antihelmíntic i anafrodisíac. El seu suc es pot fer servir com a cataplasma per curar les malalties de la pell.
És una planta invasora als horts però també és comestible i, en temps d’escassesa, s’ha emprat per fer amanides, com l’enciam; té el sabor un xic àcid i és rica en mucílag i en vitamina C. A Grècia la verdolaga es menja en amanida amb tomàquet i formatge, i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals. A Mèxic es cuina amb carn de porc i salsa verda. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

Hi ha dues subespècies: la subsp. oleracea, la planta corrent, i la subsp. sativa, la planta cultivada. També hi ha certes varietats que es cultiven com ornamentals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Portulaca deriva del llatí “portula, -ae” que significa porteta, porta petita, en al·lusió a la tapadoreta del pixidi que deixa sortir les llavors.

L’epítet específic oleraceus  deriva del llatí "olus, oleris" que significa herbàcia, verdura, hortalissa.  

La verdolaga ha sigut utilitzada des de la prehistòria, segons han demostrat els arqueobotànics, i citada pels autors de l’Antiguitat grega com Teofrast, que la nomena com “andrákhne” (350 aC)

Portulaca oleracea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 445. 1753.

Família Portulacaceae