Typha latifolia L.

NOMS: Boga, Balca, Espadanya. Bova, Bova de cadires. Castellà: Anea, Bohordo, Enea, Espadaña. Puros. Occità: Fielouso, Filouso, Paviho rousso. Èuscara: Iezca hostozabala. Txuflaska. Portuguès: Foguetes. Tabua. Espadana. Italià: Tifa. Mazzasorda. Lisca maggiore. Francès: Massette à larges feuilles, Quenouille à larges feuilles. Anglès: Broad-leaved cat-tail, Bulrush, Reedmace. Alemany: Breitblättriger Rohrkolben. Neerlandès: Grote Lisdodde. Grec: Σάζι. Ψάθα. Ψαθί.  

Flors en espàdix compactes de color marró

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Phragmitetalia australis. Habita en estanys i vores d’aigües quietes, en sòls inundats per l’aigua dolça. Fins els 200 metres d’altitud

Viu en sòls inundats per aigues quietes

FORMA VITAL: Helòfits: són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne rizomatosa, de 1-3 metres d’alçada, amb tiges florals cilíndriques

Fulles semicilíndriques que surten del rizoma

Fulles basals, linears, de més 15 mm d’amplada, semicilíndriques i molt llargues

Flors masculines (dalt) i femenines (baix) a penes separades

Flors unisexuals disposades en un espàdix compacte amb les flors masculines a la part superior, amb tres estams i el periant reduït a filaments indiferenciats, i les femenines a la part inferior, més ampla i de color bru, amb un pistil estret acabat en un estigma perllongat, embolcallat pels filaments que formen el periant. Les dues parts estan unides sense a penes espai entre elles (a diferència de Typha angustifolia que té una separació considerable entre les inflorescències). Floreix de maig a l’agost

Fruit en aqueni fusiforme

Fruit en aqueni fusiforme petit, d’1-1,5 mm, cobert de pèl per facilitar la dispersió.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La tija és la part de l'eix del cos de les plantes superiors d'on surten les fulles i les estructures reproductives. Normalment és un òrgan aeri que creix cap a la llum però en botànica la norma és l’excepció. La tija de la Typha és un rizoma, és a dir, un tipus de tija subterrània que creix horitzontalment sense veure la llum. Són similars a les arrels però la seva estructura és la d'una tija. Cap amunt emeten branques i fulles, i cap avall arrels.

Flors masculines en espàtix superior, més prim

USOS I PROPIETATS: Typha latifolia ha sigut per a moltes cultures una font d’aliment, medicina i productes manufacturats. En medicina popular les fulles i les arrels tenen propietats astringents i hemostàtiques; s’empra en menstruacions abundants, hemorràgies i ferides, i també en genives sagnants.

Les fulles s’empren per fer els seients de les cadires i per confeccionar cistelles, estores i altres útils per la llar. Les inflorescències en ornament floral, i el pol·len, que és molt inflamable, s’ha utilitzat per fer efectes en focs artificials. El plomalls dels fruits es fan servir per farcir coixins i, els brots tendres, es menjaven com la verdura.

Flors femenines en espàtix inferior i gruixut

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Typha deriva del grec “thýphe” que significa jonc d’aigua, de  “típhos” pantà. L’epítet específic latifolia deriva del llatí "latus" ample, i de "fólium" que significa fulla, és a dir, de fulla ampla.

Typha latifolia s’hibrida amb facilitat amb Typha angustifolia i forma Typha x glauca.

No és aconsellable menjar els brots de la boga, doncs s’empra per la bioremediació, la tècnica que fa servir organismes naturals per eliminar o neutralitzar els contaminants d’un lloc determinat. La boga absorbeix els contaminants de l’aigua que poden passar a l’organisme de qui la consumeixi.

Família Typhaceae