Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 24 d’abril del 2014

Carduus tenuiflorus Curtis


NOMS: Card. Cardot tenuiflor. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo minore. Francès: Chardon à capitules grêles, Chardon à petits capitules. Anglès: Slender Thistle. Winged plumeless Thistle. Alemany: Dünnköpfige Distel. Kleinblütige Distel. Schmalköpfige Distel. Neerlandès: Tengere Distel.

Els capítols s'agrupen en glomèruls terminals
SINÒNIMS: Carduus acanthoides L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Chenopodietalia. Ruderal, vores de camins, camps de conreu i llocs pertorbats. Fins els 1250 metres d’altitud

Herba de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. De vegades, però, es comporta com teròfit, és a dir en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta coberta d’espines tant a la tija com a les fulles que pot arribar al metre d’alçada. Una característica diferencial d’aquesta espècie són les ales espinescents que recorren la tija de dalt a baix.

Fulles amb lòbuls acabats en espina
Fulles pinnatipartides, amb lòbuls profunds de forma triangular acabats en espines, amb pèls araneosos, és a dir, pèls llargs i fins com teranyines.

Capítols amb bràctees llises amb espina a l'àpex
Flors en capítols terminals amb un peduncle molt curt, el que provoca la formació de glomèruls de capítols, el que serveix per diferencia-la del card d’ase (Carduus pycnocephalus) que té els capítols sobre un peduncle més llarg. Els capítols mesuren entre 1,5-2 cm de llargs per 0,5-1 cm d’amplària, cilíndrics, amb involucre de bràctees imbricades, llises, de marge escariós i espina terminal, les medials i exteriors arcuades cap a fora. La corol·la és un tub acabat en cinc lòbuls de color rosat o lila. Floreix a la primavera.

Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni de color groc palla amb prominència apical i vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica s’anomena indument el conjunt de pèls, glàndules, esquames, etc. que recobreix la superfície dels òrgans de la planta. Aquest indument és important per identificar les espècies però, evidentment, no tenen eixa funció, sinó protegir contra el fregament (evita ferides); protegir de l’excés de llum (fan ombra sobre l’epidèrmis); o afavoreixen la formació d’un microclima per conservar la humitat.

Flors tubulars acabats en cinc lòbuls
USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.
L’epítet específic tenuiflorus prové de “tenuis” fi, prim, i “flos, -ris” flor, és a dir, de flors fines.
A diversos llocs del món, com ara Califòrnia, és considerada una espècie invasora, una mala herba.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...