NOMS: Setge. Heliantem
setge. Castellà: Jarilla
Flors en cimes simples o ramificades |
SINÒNIMS: Helianthemum
origanifolium (Lam.) Pers.; Cistus dichotomus Cav.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional. Endemisme Ibero-Magrib
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles
termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Fins els 500 metres d’altitud
Tiges postrades o erectes de color rogenc |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb
les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes
persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Petita
mata llenyosa de tiges postrades o ascendents de fins un pam, glabres o poc
piloses, de vegades prenen una tonalitat rogenca.
Fulles oposades semblants a les de l'orenga |
Fulles oposades,
amb pecíol, enteres i de vegades amb marge revolut, ovato-lanceolades, amb l’amplada
màxima al terç inferior del limbe, de color verd fosc.
Flor groga amb nombrosos estams |
Flors en cima
simple o ramificada. Calze amb tres sèpals interns pubescents i dos externs que
mesuren la meitat que els interns. Corol·la amb cinc pètals grocs, lliures, que
fan 5-8 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams. Floreix de març a juliol
Fruit en càpsula |
Fruit en càpsula
més curta que els sèpals
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El fototropisme és
una resposta del vegetal front a un estímul lluminós. Les plantes d’aquest
gènere tenen un cert fototropisme positiu perquè segueixen la llum del sol, i a
més a més, només obrin les flors al calor del sol, doncs necessiten una
temperatura superior als 200 C per desplegar el pètals.
Tres sèpals interns majors i dos externs molt petits |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’empra en infusió com depurativa de la sang, antiinflamatòria
i contra els constipats i malalties de les vies respiratòries. En aplicació
externa és vulnerària i ajuda a desinfectar tancar ferides.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666),
dirigeix les flors cap al sol.
L’epítet específic marifolium
deriva de “marum” una espècie de Teucrium,
i de “folium” fulla, és a dir,
significa amb fulles de Teucrium marum.
El nom de la subespècie origanifolium
indica que les fulles són semblants a l’orenga (Origanum)
Família Cistaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada