NOMS: Margall
bord. Coa d'egua. Fletxes. Castellà: Cebadilla. Espiguilla. Cebadilla ratonera. Gallego: Orxo. Portuguès:
Cevada dos ratos. Italià: Orzo
mediterraneo. Francès: Orge des lièvres. Anglès: Hare Barley. Mouse barley. Alemany: Hasen-Gerste. Roggen-Gerste.
Inflorescències en espiga densa |
SINÒNIMS: Hordeum
leporinum Link
Observacions: La
subsp. leporinum difereix de la
subsp. murinum en que te l'espigueta medial
més curta que les laterals.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Hordeion leporini. Erms, camps, horts, murs, vores de camins i zones ruderals.
Fins els 1100 metres d’altitud
Herba amb tiges fasciculades |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
anual de fins 40 cm d’alçada, amb tiges fasciculades, erectes, amb una espiga
per tija.
Fulles linears planes, poc piloses |
Fulles formades
per una beina basal i el limbe linear, de nerviació paral·lela, plana i poc
pilosa, amb lígula truncada al punt d’unió i aurícules a la base del limbe.
Espiguetes amb tres flors |
Flors en espiga
densa aristada de fins 10 cm. Espiguetes en grups de tres: la medial
hermafrodita i sèssil, metre que les laterals
són masculines i pedicel·lades, amb glumes externes linears i les altres
lanceolades; les glumes de l’espigueta central és ciliada. Lemma ovada amb cinc
nervis, totes amb arestes majors que les glumes. La pàlea és estretament ovada.
Androceu amb tres estams d’anteres sagitades amb les teques formant una X. Gineceu
d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera
Fruit en cariopsi |
Fruit en cariopsi
peluda a l’àpex, oval i canaliculada, adherent a les glumel·les.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: L’espiga és una
inflorescència caracteritzada per les flors que s’insereixen directament a
l’eix principal, sense peduncle. Presenten espigues els plantatges (Plantago)
i les gramínies, tot i que en aquest cas les espigues solen formar
inflorescències compostes, és a dir, una espiga d’espigues, com als Hordeum.
Ací podem veure la lígula i l'aurícula |
USOS I PROPIETATS:
En temps de fam les llavors s’empraven per fer pa.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Hordeum deriva del
llatí "fórdeum" i del grec "phorbé" que significa farratge. L’epítet
específic murimum ve de "mus, muris" ratolí, és a dir, de
ratolins. El nom de l’espècie seria doncs, farratge de ratolins.
No confondre amb l’ordí (Hordeum vulgare) que és l’espècie cultivada d’aquest gènere, més alta i robusta, amb la qual s’elabora cervesa, farina panificable o per consum animal. L’ordí és el cinquè cereal cultivat, mentre que el margall bord és considerada una mala herba per als cultius.
Els xiquets juguen amb les espigues llançant-les per a que s’enganxen amb la roba, ja que en teixits com la llana es clava com una fletxa, però també queda enganxada dels pèls dels mamífers que, involuntàriament, disseminen les llavors.
Família Gramineae (Poaceae)
No acabo de saber gaire de les gramineas tot i que son força interesants, gràcies a tu les vaig descubrint.
ResponEliminaUna abraçada.