Fragaria vesca L.

NOMS: Maduixera. Fraulera. Fraguera. Castellà: Fresa silvestre, Fresera, Madroncillo, Mayuetas, Miruébano. Occità: Fraguièr, Majofièr. Gallego: Freseira. Morodo. Èuscara: Marubia. Portuguès: Morangueiro. Italià: Fragola comune. Francès: Fraisier des bois. Anglès: Wild strawberry. Wood Strawberry. Alemany: Wald-Erdbeere. Neerlandès: Bos-Aardbei. Grec: Φράουλα. Χαμοκέρασσα.  

Flors en cimes terminals

SINÒNIMS: Fragaria vulgaris Ehrh.

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana

HÀBITAT: Cultivada en horts. Prefereix sòls humits, rics en nutrients i ben drenats. Fins els 1800 metres d’altitud

Planta rizomatosa amb estolons epigeus

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Petita herba vivaç de fins un pam, reptant, amb rizoma horitzontal i estolons epigeus.

Fulles trifoliades amb llarg pecíol

Fulles disposades en roseta basal, peciolades i trifoliades, amb folíols ovats de marge serrat, sèssils, amb l’anvers glabrescent i el revers pilós. Estípules lanceolades, enteres i acuminades

Gineceu súper policarpelar

Flors en inflorescències en cima terminal, amb peduncle més llarg que les fulles. Flors hermafrodites (tot i que poden haver-hi flors unisexuals), actinomorfes i pentàmeres, amb el receptacle floral convex. Calze de cinc sèpals, reflexos a la fructificació. Presenta un calicle exterior amb peces més petites que les del calze. Corol·la formada per cinc pètals blanc de limbe ovat, de 1,5 cm de diàmetre. Androceu format per nombrosos estams de filament filiforme. Gineceu súper i policarpelar, amb tants estils com carpels, acabats en estigma engruixit. Floreix des de març fins l’agost

Fruit en eteri

Fruit en poliaqueni, una infructescència amb els aquenis dispersos sobre el receptacle acrescent, vermell intens i carnós de forma ovoide, que anomenem maduixa.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La maduixa no és un vertader fruit sinó un eteri, un receptacle floral engrossit i carnós, convertit aparentment en fruit, sobre el qual es troba inserida una elevada quantitat d’aquenis, que són els vertaders fruits de la maduixera. És per aquesta raó per la qual es considera també un poliaqueni. Provenen de flors apocàrpiques amb carpels independents que formen cadascú un ovari.

Nombrosos estams

USOS I PROPIETATS: La maduixera és cultivada des de temps antic tant per menjar les maduixes fresques, per preparar melmelades, dolços, etc. com per les seues propietats medicinals. El rizoma és ric en tanins i la seva infusió s'ha utilitzat com a diürètica, aperitiva i astringent, per combatre les hemorràgies intestinals, i les fulles tenen vitamina C i flavonoides i s'han emprat per alleujar la gota i el reuma. La ingesta de fruit fresc combat la fragilitat capil·lar, les varius i les hemorroides.

Hom diu que les fulles de la Fragaria vesca alleugeren les molèsties de les embarassades només portant-les amb una bosseta a sobre.  

Calicle amb peces semblants als sèpals però més petites

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Fragaria deriva del llatí "fragum" que era com denominaven les maduixes però també el fruit de l’arbocer, (Arbutus unedo), i del sufix “-aria, -ariae” que indica relació, paregut.

L’epítet específic vesca ve de "vescor" que s’hi pot traduir per jo mengi, és a dir, comestible.

La maduixera o fraulera, de fruits petits, ha estat quasi totalment substituïda per la fraga o maduixot, un híbrid (Fragaria x ananassa) en part d'origen americà que produeix fruits més gruixuts, tot i que no tan saborosos ni flairosos com les menudes llepolies silvestres.

Poetes clàssics com Ovidi, Plini i Virgili dedicaren versos a la maduixa, coneguda i consumida amb plaer per grecs i romans.

El roig intens del fruit han convertit les maduixes en un símbol de passió sensual.

Fragaria vesca va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 494–495. 1753.

Família Rosaceae