Iberis ciliata All.

NOMS: Carraspic ciliat. Italià: Iberide cigliata. Francès: Ibéris à feuilles ciliées

Flors en corimbes terminals

SINÒNIMS: Iberis ciliata subsp. pruitii (Tineo) O.Bolòs & Vigo; Biauricula ciliata (All.) Bubani; Iberis molineri Balb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Herbassars nitrificats, vores de camins, erms, en terrenys pedregosos calcaris

Herba petita d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de tiges erectes que a penes sobrepassen el pam d’alçada

Fulles espatulades

Fulles basals linears espatulades amb el marge enter o amb poques dents; les superiors linears i més menudes, de secció en “V”, totes ciliades o pubescents

Flors blanques de pètals desiguals

Flors en corimbes terminals atapeïts, amb flors blanques. Calze amb sèpals oblongs no persistents a la fructificació. Corol·la amb quatre pètals blancs o rosats, espatulats i desiguals, els exteriors majors. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en silícula

Fruit en silícula el·líptica, alada des de la base, de 4-6 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per compensar la menudesa de les flors les espècies del gènere Iberis s’agrupen d’una manera especial. A cada corimbe, les flors de la perifèria fan els pètals més allunyats de l’eix de la inflorescència, més grans que els altres, de manera que són flors clarament zigomorfes, mentre que les flors centrals són actinomorfes, i mantenen els quatre pètals iguals. Cada corimbe aparenta una flor gran i resulta així més vistent, amb una gradació de pètals de grandària creixent des del centre cap a l’exterior.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta entapissant no trepitjable.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Iberis  deriva del grec “iberis, -idos” el nom que el metge Demòcrates va posar a la planta que els grecs coneixien com “lepídion” (Lepidioum latifolium), perquè deia que s’havia usat en Iberia per primera vegada.  

L’epítet específic ciliata ve del llatí “cilium” pestanya, és a dir, amb pestanyes, pels cilis que bordegen les fulles.

Família Cruciferae (Brassicaceae)