NOMS: Almegó
índic. Trèvol d'olor. Melilot de flor petita. Castellà : Meliloto de
flor pequeña. Trébol menor. Trébol oloroso. Gallego : Trebo castellano. Èuscara:
Itsabalkia. Portuguès : Anafe-menor.
Trevo-de-cheiro. Italià: Meliloto
d'India. Francès: Mélilot des indes, Mélilot à petites fleurs. Anglès:
Indian sweetclover, Small melilot, King Island Melilot. Alemany: Kleinblütiger Honigklee. Kleinblütiger Steinklee. Neerlandès: Kleine Honingklaver.
Flors en raïms axil·lars |
SINÒNIMS: Melilotus
parviflora Desf.; Trifolium
indicum L.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Holoschoenetalia
vulgaris.
Prats i herbassars sobre sòls humits, sovint salobrosos. Fins els 1000 metres
d’altitud
Herba erecta i ramificada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
glabrescent, erecta i ramificada, de fins 40 cm d’alçada
Fulles trifoliades |
Fulles alternes,
peciolades, amb tres folíols oblongs, irregularment dentats. Estípules més
amples a la base.
Flors papilionades molt petites |
Flors en raïm axil·lar
dens, molt petites, amb peduncle més llarg a la fructificació. Calze campanulat
amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada groga, amb la carena menor que
les ales i que l’estendard, aquest últim plegat longitudinalment. Androceu
diadelf. Gineceu d’ovari súper amb estil corbat i estigma papil·lós. Floreix
d’abril a setembre
Fruits en llegums reticulats |
Fruit en llegums arrodonits,
amb arrugues irregulars, reticulades, amb 1-2 llavors, que de madurs mesuren
fins 3 mm.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La forma de les flors és molt constant a tota la família i, a
més, n’és exclusiva. La corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual
s’anomenen papilionàcies. Són zigomorfes, amb cinc pètals lliures i desiguals.
Un pètal superior i exterior, generalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns,
més o menys soldats longitudinalment que formen la carena. Dins la carena hi ha deu estams, nou soldats pel filament
formant un tubet, i un de lliure. Els estams així soldats s’anomenen estams monadelfs si formen un sol feix, i diadelfs si en formen dos feixos.
USOS I PROPIETATS:
És una planta mel·lífera molt visitada per les abelles. S’empra com a farratge
i per fer esmenes del sòl, doncs fixa en terra el nitrogen de l’aire.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Melilotus
deriva del grec "méli, -itos"
mel, i de "lotus" un gènere
amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt
de temps un agradable flaire a mel.
El nom específic indicus
és un epítet geogràfic que indica procedència de la Índia.
Va ser publicada per primera vegada com Trifolium indica per Carles Linné en Species plantarum, en
1753, i transferida al gènere Melilotus per Carlo Allioni en 1785.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada