NOMS: Ripoll.
Nugadella. Fenàs de canonet. Castellà:
Mijera. Lastón. Cerrillón fino. Italià:
Miglio multifloro. Francès: Faux
Millet. Piptathère faux millet. Anglès:
Smilo-grass. Smilograss.
Glumes poc desiguals, apiculades |
SINÒNIMS: Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea; Piptatherum
multiflorum (Cav.) P.Beauv.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Bromo-Oryzopsion.
Camps abandonats, erms, vores de camins, solars. Fins els 1300 metres d’altitud
Tiges erectes i rígides |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Planta
perenne glabrescent amb tiges erectes, rígides, sufruticoses, que sovint
produeix branquillons laterals. Pot ultrapassar el metre d’alçada, amb un
rizoma gruixut i fibrós.
Lígula membranosa |
Fulles amb lígula
d’1-1,5 mm membranosa i truncada; limbe linear de 5-25 cm
Flors totes hermafrodites |
Flors en panícula
laxa multiflora, amb 4-8 branquillons per verticil de la panícula;
inflorescència sovint pèndula i molt tènue, quasi transparent. Espícules amb
glumes poc desiguals, acuminades; lemma glabre amb aresta terminal de 3-5 mm. Flors
totes hermafrodites. Androceu amb tres estams amb anteres grogues i peludes,
amb dues teques en forma de X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb dos
estigmes plomosos. Floreix a la primavera y l’estiu, d’abril a novembre
Fruit en cariopsi |
Fruit en cariopsi
rica en substàncies de reserva, fusiforme, de color bru rogenc.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La família de les poàcies o gramínies és un dels grups de
plantes que ha assolit un gran èxit en la història de la vida, ja que s’estenen
des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar,
tenen la capacitat de colonitzar tota mena d’ambients, excepte el medi aquàtic,
i presenten un potencial de reproducció i de disseminació notabilíssims. Les
gramínies són responsables, aproximadament, d’un 20% de la superfície verda del
planeta.
Inflorescència en panícula laxa |
USOS I PROPIETATS:
S’ha emprat al camp per nugar garbes, i també com farratge pel ramat, doncs el
fruit és ric en substàncies de reserva.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Piptatherum
deriva del grec “pipto” caure, deixar
anar, i ““ἀθήρ athér” aresta, és a dir, amb aresta caduca, perquè la lemma de
les flors d’aquest gènere perd l’aresta.
L’epítet específic miliaceum
ve de “milium” mill, pel paregut amb el gènere Milium d’aquesta gramínia
Família Gramineae (Poaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada