NOMS: Cua de
rata. Penniset pelut. Castellà: Panizo velloso. Italià: Penniseto lanceolato. Francès: Pennisetum hérissé. Anglès:
Feathertop, Feathertop. Hairy pennisetum. Alemany:
Langes Borstenfedergras. Neerlandès:
Lang Borstelveergras.
Inflorescència en espigues allargades |
SINÒNIMS: Cenchrus
longisetus M.C.Johnst.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Hordeion leporini. Planta naturalitzada, procedent d’Àfrica oriental. Creix per
les vores de camins, llocs alterats i zones amb un poc d’humitat. Fins els 600
metres d’altitud.
Gramínia cespitosa |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de
la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl),
mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Gramínia
cespitosa que fa motes denses de fins poc més de mig metre d’alçada.
Fulles amb la làmina allargada i prima |
Fulles de color
verd clar, de 2-6 mm d’amplada i entre 7 i 70 cm de llargada
Espiguetes amb dues flors |
Flors en
inflorescències en espigues allargades, denses, cobertes de pèls llargs de
color blanc. Les espiguetes estan envoltades d’un involucre, amb curt peduncle,
format per pèls molt prims i plomosos. Les espiguetes presenten dues flors, la
superior hermafrodita i la inferior masculina o estèril. Les glumes són més
petites que l’espigueta. Androceu amb tres estams, amb teques en forma de X que
vibren al vent. Gineceu amb ovari súper i dos estigmes plomosos. Floreix de
maig a l’octubre
Involucre format per pèls molt fins i plomosos |
Fruit en cariopsi
rica en midó.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Segons la definició del Conveni sobre Diversitat Biològica, el
terme “espècie exòtica” (o al·lòctona, o no nativa)es refereix a les espècies
(o subespècies o taxons inferiors) introduïdes fora de la seua àrea de
distribució natural, en el passat o actual. El terme es fonamenta en conceptes
purament ecològics i biogeogràfics, i no polítics ni administratius, car una
espècie pot ser exòtica si és introduïda en altra zona on no es trobaria de forma
natural, fins i tot estant dins d’un mateix país.
Lígula |
USOS I PROPIETATS:
Es cultiva com a planta ornamental per les seves belles inflorescències blanques,
plomoses i vistoses, que semblen il·luminar-se al contrallum.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Pennisetum
deriva de "penna" ploma, i
"seta" cerra. És a dir, amb
cerres plomoses. L’epítet específic villosum
ve de "víllus" que
significa pèl, abric, o de "véllus"
borrissol, la pelussa que fa la llana o el cotó.
En la classificació del Grass Phylogeny Working Group (GPWG 2001) s’ha adscrit a la Família Paniceae, amb el nom binominal Cenchrus longisetus M.C.Johnst.
Planta inclosa en el Decret 213/2009, de 20 de novembre, del Consell, Pel que s’aproven les mesures per al control d’espècies exòtiques invasores en la Comunitat Valenciana.
Família Gramineae (Poaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada