Chrozophora tinctoria (L.) A. Juss.

NOMS: Tornassol. Gira-sol. Mira-sol. Castellà : Tornasol. Cencila. Cendía. Cenizo tornasol. Girasol. Occità: Mourello. Èuscara: Iguzki-belar, Iguzki-lorea. Portuguès: Tornassol-dos-franceses. Tornassol-dos-tintureiros. Italià: Tornasole comune. Francès: Tournesol des teinturiers. Anglès: Southern chrozophora, Turnsole. Dyer's Croton.

Inflorescències en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Croton tinctorium L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats i vores de camins, en llocs secs. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba de color grisenc, pels tricomes que la cobreixen

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba monoica que no sol sobrepassar els 40 cm d’alçada, tota de color grisenc pel toment que la cobreix, molt ramificada des de la base amb tiges divaricades.

Fulles alternes amb llarg pecíol

Fulles alternes amb llarg pecíol a l’àpex del qual surt el limbe, de base desigual, romboïdal o triangular, amb el marge ondulat, cobert de pèls estrellats. Tres nervis principals surten de la base

Flors unisexuals masculines i femenines

Flors en raïms axil·lars, amb curt pedicel que creix en la fructificació. les masculines a la part superior i les femenines a la inferior, petites i gens aparents. Calze masculí amb cinc segments lanceolats amb pèls estrellats; les femenines amb sèpals linears setacis. Corol·la masculina amb segments triangulars grocs; la femenina amb segments linears verdosos; a les flors femenines no es diferència gaire el calze de la corol·la, de manera que sembla tindre 10 tèpals. Androceu amb 10 estams en tub. Gineceu amb ovari trilocular amb tres estigmes bífids i persistents. Floreix d’abril a octubre

Fruit en càpsula tricoca

Fruit en càpsula trícoca, com és freqüent a les euforbiàcies, pèndula, coberta d’esquames membranoses i de berrugues, amb llavors granuloses de color marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les euforbiàcies s’observa una evolució de l’estructura floral consistent en la disminució del nombre de peces fins reduir la flor a un sol element. A les més primitives, com el tornassol o el malcoratge (Mercurialis annua), el periant és encara complet, però a les més evolucionades els pètals i els sèpals són absents i els estams es redueixen a un de sol. Posteriorment aquestes flors simplificades s’agrupen en inflorescències complexes que simulen una flor senzilla, un pseudant anomenat ciati, com en el gènere Euphorbia.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’emprava com febrífuga però la poca efectivitat i la potencial toxicitat de la planta han fet que ja no s’utilitze.

De la Chrozophora tinctoria  s’obté una matèria colorant, d’un blau violaci, que s’empra per tintar teixits (especialment llana i vellut), colorar licors, vins, pastes, pastissos, etc. 

Les flors masculines es situen a dalt i les femenines a baix

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chrozophora deriva del grec "χρόα chroa"color, pintar, i "φορεω phoreo" = que du en sí, que produïr, és a dir, porta color, doncs d’aquesta espècie s’obté una matèria colorant.

L’epítet específic tinctoria ve del llatí “tingo” que significa tenyir, tintar, impregnar, per l’ús que tradicionalment hi s’ha donat.

El nom popular de tornassol és degut, segurament, al paregut d’aquesta espècie amb el gira-sol (Heliotropium europaeum) quan no hi ha flors.

A l’Edat Mitjana era un dels pigments emprats per “il·luminar” els manuscrits als monestirs.

D’aquesta substància està impregnat el paper de tornassol que s’empra als laboratoris com indicador del Ph, doncs té la propietat de prendre el color blau en un medi alcalí o roig en un medi àcid.

Té alcaloides fotosensibilitzadors com la ruda (Ruta chalepensis) de manera que si la saba entra en contacte amb la pell i s’exposa al sol, pot produir una reacció càustica, una cremada amb bombolla que pot deixar cicatriu o, si més no, una taca, com un tatuatge. (J. Bibiloni)

Chrozophora tinctoria va ser descrita per (L.) A.Juss. i publicada en De Euphorbiacearum Generibus Medicisque earumdem viribus tentamen, tabulis aeneis 18 illustratum 27. 1824.

Família Euphorbiaceae

Digitaria sanguinalis (L.) Scop.

NOMS: Forcadella. Xereix. Panissalla. Pota de gall. Castellà : Garrachuelo. Pata de gallina. Pasto cuaresma. Occità: Sannissoun. Gallego: Millá. Èuscara: Ollak-buztana. Portuguès: Milhâ digitada. Milhâo. Pé-de-galinha. Francès: Digitaire sanguine, Panic sanguin, Sanguinelle, Sanguinette. Italià: Sanguinaria. Sanguinella comune. Anglès: Common Crabgrass. Hairy Finger-grass. Alemany: Blut-Fingerhirse. Bluthirse. Neerlandès: Bloedgierst. Harig Vingergras.

Inflorescències en espigues llargues i primes

SINÒNIMS: Panicum sanguinale L.;  Cynodon praecox (Walter) Roem. & Schult.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Camps de cultiu, marges, llocs alterats, vores de camins i carreteres. Fins als 1000 metres d’altitud

Gramínia de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia anual amb tiges ascendents de poc més de dos pams d’alçada amb espigues llargues i primes a la part superior. Aquestes espigues i les fulles poden prendre un color rogenc, raó per la qual pren aquest nom de sanguinalis

Fulles amb la beina pilosa

Fulles de prefoliació enrotllada, piloses, sobre tot a la beina, limbe de 4-8 mm d’amplada per 3-10 cm de llargària, acabada en punta de llança, sovint amb el marge ondulat, lígula blanca i curta, 1-2 mm.

Espícules amb dues flors, una hermafrodita i altra estèril

Flors en 3-10 espigues que surten a la part superior de les tiges en un sol verticil o a diferents altures. Són llargues i primes i estan cobertes d’espiguetes amb dues flors, una hermafrodita i altra estèril, col·locades de forma unilateral, lanceolades, de 3 mm de llargues, en dues files. Gluma superior ciliada, que arriba a la meitat de la flor. Floreix de juliol a octubre

S'anomena sanguinalis pel color rogenc que pren

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les monocotiledònies tenen uns caràcters que els separen clarament de les dicotiledònies: un sistema radicular fasciculat; fulles paral·lelinèrvies, sense estípules i normalment sense pecíol, el limbe enter, oblong o linear i la base embeinadora; la majoria són herbàcies i les poques arborescents no tenen creixement secundari en gruix; a més les flors presenten tres peces (o un múltiple de tres) per verticil.

Lígula curta, d'1-2 mm

USOS I PROPIETATS: A Alemanya i Polònia s’ha utilitzat el gra per a consum humà, per la qual cosa s’ha conreat. També s’empra com a farratge pel bestiar per ser ric en proteïnes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Digitaria deriva del llatí "digitus" dit, per la forma digitada de la inflorescència.

L’epítet específic sanguinalis ve de “sanguis” sang, per la tendència a prendre una coloració vermellosa.

Als Estats Units la van dur alguns emigrants per a menjar, doncs la capacitat de resistència a la sequera i la gran quantitat de gra que produeix el feia ideal per a la petita agricultura. Aquestes virtuts han esdevingut, però, un gran problema a l’hora d’eradicar la forcadella dels cultius on actua com mala herba.

Digitaria sanguinalis va ser descrita per (L.) Scop. i publicada en Flora Carniolica, Editio Secunda 1: 52. 1771.

Família Gramineae (Poaceae)

Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek

NOMS: Malrubí negre. Marrumbí. Garrotxa. Herba pudenta. Malrubí bord. Castellà : Marrubio fétido. Marrubio negro. Balota. Gallego: Marroio-negro. Èuscara: Barrubi beltza. Marrubi beltz. Portuguès: Marroio-negro. Balota. Italià: Cimiciotta comune. Marrubio fetido. Francès: Ballote du midi, Ballote fétide. Anglès: Black horehound. Alemany: Schwarznessel. Stinkender Gottvergeß. Neerlandès: Stinkende Ballote.  

Flors en falsos verticil·lastres

SINÒNIMS: Ballota Tournefortii Sennen.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Arction. Silybo-Urticion. Comunitats ruderals, vores de camins, llocs nitrificats i humits o ombriencs.

Planta perenne sufruticosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne sufruticosa, amb soca gruixuda, lignificada, ramificada i pubescent, de fins un metre d’alçada. Tota la planta desprèn una olor desagradable a humitat i a floridura.

Fulles oposades i decussades

Fulles oposades i decussades, ovades o cordades, suaument atenuades en pecíol, cobertes de pèls a vegades glandulars, amb el marge dentat amb dents arrodonides. L’anvers està molt arrugat, marcat per la xarxa de venes.

Corol·la bilabiada

Flors agrupades verticil·lastres que formen pisos a la part superior de les tiges. Calze en tub formant una mena d’embut bastant llarg, acabat en cinc dents curtes amb mucró espinós. Corol·la color rosa porpra o blanquinosa, bilabiada, llavi superior erecte, escotat i còncau, el inferior format per tres lòbuls, el central major i emarginat. Androceu amb quatre estams didínams exserts. Gineceu amb ovari súper, un estil i estigma bífid. Floreix a la primavera fins a la tardor.

Fruit en tetraqueni

Fruit en núcules ovoides aplanades de color marró obscur brillant. Cada flor produeix quatre d’aquestes núcules, és a dir, un tetraqueni o clusa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Totes les labiades són pol·linitzades per insectes, per la qual cosa disposen de dispositius mecànics molt evolucionats per facilitar la pol·linització encreuada. La disposició horitzontal del llavi inferior de la corol·la, que fa de camp d’aterratge i facilita el pas dels insectes al fons del tub de la corol·la, n’és una adaptació a l’entomofília.

Calze llarg amb forma d'embut

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les summitats florides i les fulles per combatre les nàusees i vòmits, el mareig, l’ irritabilitat i els trastorns de la menopàusia. Pel seu efecte sedant s’usa en casos d’ansietat, insomni i altres afeccions nervioses suaus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ballota deriva del grec "βαλλωτή balloté" una planta citada per Dioscòrides i Plini, el om de la qual ve de "βάλλω bállo" llançar, rebutjar, per la repulsió que genera l’olor fètida de la planta.

L’epítet específic nigra significa negra, pel color obscur que prenen les fulles seques.

Ballota nigra va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 582. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Phragmites australis (Cav.) Trin.

NOMS: Canya borda. Canyet. Canyís. Càrritx. Senill. Senís. Xisca. Castellà : Cañiza. Carrizo. Cañavera. Cañete. Gallego: Canaveira. Canibela. Èuscara: Lezca arrunta. Occità: Canavèra, Canèu, Canòta, Senilh. Portuguès: Carriço-dos-ribeiros. Canisso. Italià: Cannuccia d'acqua. Cannuccia di palude. Francès: Roseau, Roseau commun, Roseau à balais. Anglès: Common reed. Reedgrass. Alemany: Schilfrohr. Schilf. Neerlandès: Riet. Grec: Αγριοκάλαμο. Καλάμι.

Espiguetes comprimides amb 2-10 flors

SINÒNIMS: Phragmites communis Trin.;  Arundo australis Cav.

Observacions: Dues subespècies: la subsp. australis més petita (d'un a 3 m), amb una panícula de 10 a 30 cm, violàcia i dreta. És de caràcter general i força comuna a tot el territori.
La la subsp. chrysanthus és una planta més alta (de 3 a 6 m), amb una panícula més llarga (fins de 50 cm), bruna o groguenca i una mica penjant. És de caràcter més marítim i només es troba a la costa, fins als 150 m d’altitud.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Es reprodueix amb faciliat mitjançant els potents rizomes

HÀBITAT: Phragmition. Vores de rius i torrents, llocs humits. Fins els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. Helòfit: són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que fa fins 3 metres d’alçada amb tiges anuals, les canyes buides per dins i massisses als nusos, no lignificades, més febles i primes (0,5-1,2 cm de diàmetre) que la canya comú (Arundo donax) que les fa robustes i de fins 6 metres.

Fulles llargues amb el marge aspre

Fulles llargues, llargament acuminades, més estretes que la canya comú i aspres al marge, amb lígula de pèls curts i iguals. Les beines foliars cobreixen els nusos de les tiges.

Flors amb tres estams i dos estigmes plomosos

Flors en panícules apicals molt ramificades, amples i sedoses, d’un color violaci o bru. Espiguetes pedicel·lades i comprimides, amb 2 a 10 flors, de les quals la inferior és masculina o estèril i les altres hermafrodites. Totes amb llargs cilis. Glumes més curtes que les flors. Androceu amb tres estams d’anteres grogues amb les teques formant una “X” que vibra al vent. Gineceu súper d’ovari glabre acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de juliol a setembre.

Fruit en cariopsi oblonga i un poc comprimida.

Inflorescències en panícula molt ramificada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gramínies representen un 20% de la superfície verda del planeta i el canyís és la més estesa de totes les gramínies, que apareix a tots els indrets on hi ha una capa freàtica alta, sent un potent colonitzador de terrenys abandonats i inundats, que només defuig les contrades seques i desèrtiques.

USOS I PROPIETATS: El rizoma s’empra en medicina popular perquè és sudorífic i diürètic. Els brots tendres són comestibles.
La tija té diverses aplicacions en l'economia domèstica i antigament s'emprava per fer-ne paper.

També s'usa per fer cistelles, estores i coberts, sostres o hivernacles. La típica barraca valenciana emprava el canyís per al sostre.

Es fa servir per restauracions ambientals de zones humides i depuració d’aigües residuals, doncs el canyís juga un paper molt important per a fixar les riberes i per a depurar les aigües, funcionant com un filtre natural.

Lígula de pèls curts i iguals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Phragmites deriva del grec "phragma, tos" que significa tanca, palissada.

L’epítet específic australis deriva de "áuster" austre, el vent del sud, de la regió meridional.

 El calendari celta compta els mesos de 28 dies, que és el període lunar, i anys de tretze mesos, i en lloc de noms con gener, febrer, etc, utilitza noms de plantes com a referència per mesurar el temps. El més 12 celta, del 28 d’octubre al 24 de novembre del nostre calendari, està dedicat al Phragmites australis i rep el nom de “Ngetal” que és el nom del canyís en celta.

A Iran i altres països propers amb la seva tija se'n fa una mena de flauta anomenada ney.

Phragmites australis fou descrita per (Cav.) Trin. ex Steud. i publicada en Nomenclator Botanicus. Editio secunda 1: 143. 1840.

Família Gramineae (Poaceae)