NOMS: Tornassol.
Gira-sol. Mira-sol. Castellà : Tornasol.
Cencila. Cendía. Cenizo tornasol. Girasol. Occità: Mourello. Èuscara: Iguzki-belar, Iguzki-lorea. Portuguès: Tornassol-dos-franceses.
Tornassol-dos-tintureiros. Italià: Tornasole
comune. Francès: Tournesol des teinturiers. Anglès: Southern
chrozophora, Turnsole. Dyer's Croton.
Inflorescències en raïms axil·lars |
SINÒNIMS: Croton
tinctorium L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps
abandonats i vores de camins, en llocs secs. Fins els 500 metres d’altitud.
Herba de color grisenc, pels tricomes que la cobreixen |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
monoica que no sol sobrepassar els 40 cm d’alçada, tota de color grisenc pel
toment que la cobreix, molt ramificada des de la base amb tiges divaricades.
Fulles alternes amb llarg pecíol |
Fulles alternes
amb llarg pecíol a l’àpex del qual surt el limbe, de base desigual, romboïdal o
triangular, amb el marge ondulat, cobert de pèls estrellats. Tres nervis
principals surten de la base
Flors unisexuals masculines i femenines |
Flors en raïms
axil·lars, amb curt pedicel que creix en la fructificació. les masculines a la
part superior i les femenines a la inferior, petites i gens aparents. Calze
masculí amb cinc segments lanceolats amb pèls estrellats; les femenines amb
sèpals linears setacis. Corol·la masculina amb segments triangulars grocs; la
femenina amb segments linears verdosos; a les flors femenines no es diferència
gaire el calze de la corol·la, de manera que sembla tindre 10 tèpals. Androceu
amb 10 estams en tub. Gineceu amb ovari trilocular amb tres estigmes bífids i
persistents. Floreix d’abril a octubre
Fruit en càpsula tricoca |
Fruit en càpsula
trícoca, com és freqüent a les euforbiàcies, pèndula, coberta d’esquames
membranoses i de berrugues, amb llavors granuloses de color marró.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: A les euforbiàcies s’observa una evolució de l’estructura
floral consistent en la disminució del nombre de peces fins reduir la flor a un
sol element. A les més primitives, com el tornassol o el malcoratge (Mercurialis
annua), el
periant és encara complet, però a les més evolucionades els pètals i els sèpals
són absents i els estams es redueixen a un de sol. Posteriorment aquestes flors
simplificades s’agrupen en inflorescències complexes que simulen una flor
senzilla, un pseudant anomenat ciati,
com en el gènere Euphorbia.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’emprava com febrífuga però la poca efectivitat i la potencial
toxicitat de la planta han fet que ja no s’utilitze.
De la Chrozophora
tinctoria s’obté una
matèria colorant, d’un blau violaci, que s’empra per tintar teixits
(especialment llana i vellut), colorar licors, vins, pastes, pastissos,
etc.
Les flors masculines es situen a dalt i les femenines a baix |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Chrozophora
deriva del grec "χρόα chroa"color,
pintar, i "φορεω phoreo" =
que du en sí, que produïr, és a dir, porta color, doncs d’aquesta espècie
s’obté una matèria colorant.
L’epítet específic tinctoria
ve del llatí “tingo” que
significa tenyir, tintar, impregnar, per l’ús que tradicionalment hi s’ha
donat.
El nom popular de tornassol és degut, segurament, al paregut
d’aquesta espècie amb el gira-sol (Heliotropium
europaeum) quan no hi ha
flors.
A l’Edat Mitjana era un dels pigments emprats per
“il·luminar” els manuscrits als monestirs.
D’aquesta substància està impregnat el paper de tornassol
que s’empra als laboratoris com indicador del Ph, doncs té la propietat de prendre
el color blau en un medi alcalí o roig en un medi àcid.
Té alcaloides fotosensibilitzadors com la ruda (Ruta
chalepensis) de manera que si la saba entra en contacte amb la pell i s’exposa al
sol, pot produir una reacció càustica, una cremada amb bombolla que pot deixar
cicatriu o, si més no, una taca, com un tatuatge. (J. Bibiloni)
Chrozophora tinctoria va ser descrita per (L.)
A.Juss. i publicada en De
Euphorbiacearum Generibus Medicisque earumdem viribus tentamen, tabulis aeneis
18 illustratum 27. 1824.
Família Euphorbiaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada