Digitaria sanguinalis (L.) Scop.

NOMS: Forcadella. Xereix. Panissalla. Pota de gall. Castellà : Garrachuelo. Pata de gallina. Pasto cuaresma. Occità: Sannissoun. Gallego: Millá. Èuscara: Ollak-buztana. Portuguès: Milhâ digitada. Milhâo. Pé-de-galinha. Francès: Digitaire sanguine, Panic sanguin, Sanguinelle, Sanguinette. Italià: Sanguinaria. Sanguinella comune. Anglès: Common Crabgrass. Hairy Finger-grass. Alemany: Blut-Fingerhirse. Bluthirse. Neerlandès: Bloedgierst. Harig Vingergras.

Inflorescències en espigues llargues i primes

SINÒNIMS: Panicum sanguinale L.;  Cynodon praecox (Walter) Roem. & Schult.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Camps de cultiu, marges, llocs alterats, vores de camins i carreteres. Fins als 1000 metres d’altitud

Gramínia de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia anual amb tiges ascendents de poc més de dos pams d’alçada amb espigues llargues i primes a la part superior. Aquestes espigues i les fulles poden prendre un color rogenc, raó per la qual pren aquest nom de sanguinalis

Fulles amb la beina pilosa

Fulles de prefoliació enrotllada, piloses, sobre tot a la beina, limbe de 4-8 mm d’amplada per 3-10 cm de llargària, acabada en punta de llança, sovint amb el marge ondulat, lígula blanca i curta, 1-2 mm.

Espícules amb dues flors, una hermafrodita i altra estèril

Flors en 3-10 espigues que surten a la part superior de les tiges en un sol verticil o a diferents altures. Són llargues i primes i estan cobertes d’espiguetes amb dues flors, una hermafrodita i altra estèril, col·locades de forma unilateral, lanceolades, de 3 mm de llargues, en dues files. Gluma superior ciliada, que arriba a la meitat de la flor. Floreix de juliol a octubre

S'anomena sanguinalis pel color rogenc que pren

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les monocotiledònies tenen uns caràcters que els separen clarament de les dicotiledònies: un sistema radicular fasciculat; fulles paral·lelinèrvies, sense estípules i normalment sense pecíol, el limbe enter, oblong o linear i la base embeinadora; la majoria són herbàcies i les poques arborescents no tenen creixement secundari en gruix; a més les flors presenten tres peces (o un múltiple de tres) per verticil.

Lígula curta, d'1-2 mm

USOS I PROPIETATS: A Alemanya i Polònia s’ha utilitzat el gra per a consum humà, per la qual cosa s’ha conreat. També s’empra com a farratge pel bestiar per ser ric en proteïnes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Digitaria deriva del llatí "digitus" dit, per la forma digitada de la inflorescència.

L’epítet específic sanguinalis ve de “sanguis” sang, per la tendència a prendre una coloració vermellosa.

Als Estats Units la van dur alguns emigrants per a menjar, doncs la capacitat de resistència a la sequera i la gran quantitat de gra que produeix el feia ideal per a la petita agricultura. Aquestes virtuts han esdevingut, però, un gran problema a l’hora d’eradicar la forcadella dels cultius on actua com mala herba.

Digitaria sanguinalis va ser descrita per (L.) Scop. i publicada en Flora Carniolica, Editio Secunda 1: 52. 1771.

Família Gramineae (Poaceae)