NOMS: Eragrostis,
Eragrostis de barrelier, Eragrostis de vinya. Castellà: Amor de hierba mediterranea. Francès: Éragrostide
de barrelier, Éragrostis de barrelier. Italià:
Panicella di Barrelier. Anglès: Mediterranean
Lovegrass. Pitted Lovegrass. Alemany:
Barreliers Liebesgras. Rispenartiges Liebesgras.
Inflorescències en panícula laxa |
SINÒNIMS: Eragrostis minor Pamp.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Vores
de camins, camps de conreu i llocs alterats, en terrenys secs i assolellats.
Fins els 800 metres d’altitud.
Herba cespitosa de fins 50 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època
desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Gramínia
cespitosa que forma gespes denses de 10-50 cm d’alçada, amb tiges rectes
ascendents, simples, amb nusos.
Fulles glabres,
amb beina, limbe estret, amb pèls esparsos, llargs i blancs a la base i al
voltant de la lígula de pèls.
Flors imbricades en espiguetes allargades i comprimides lateralment |
Flors en panícula
oblonga, laxa. Espiguetes molt allargades (més llargues que el pedicel) amb
tacte com de paper quan madures. Flors imbricades. Glumes lanceolades. Floreix
de juny a octubre.
Fruit en cariópside |
Fruit en cariòpside
oblonga.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les fulles de les gramínies són alternes, presenten una beina
que envolta la tija però no la tanca; el limbe és enter, linear i de nerviació
paral·lela. En el punt de separació entre beina i limbe hi sol haver la lígula,
que pot ser membranosa, amb formes diferents, o formada per una corona de pèls.
Lígula de pèls |
USOS I PROPIETATS:
S’empra com a farratge pel bestiar
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Eragrostis
deriva del grec "era" que
significa senyora o terra, i de "agrostis"
que vol dir herba o mala herba
L’epítet específic barrelieri
està dedicat a Jacques Barrelier (1606-1673) un dominic de Paris que va
herboritzar l’Europa mediterrània i va fundar un jardí botànic a Roma, a més de
ser l’autor de Plantae per Galliam,
Hispaniam et Italiam observatae, publicat pòstumament.
Família Gramineae (Poaceae)
Ai, les gramínies, són la meva assignatura pendent!
ResponEliminaUna abraçada, Manel.
La meua assignatura pendent és el carnet de conduir, però jo també t'abrace! El bloc és cada dia més bonic i útil. Muacs!
ResponElimina