NOMS: Cerreig,
Mill, Panissola, Pota de gall menuda, Serreig roig, Serret. Castellà:
Arrocillo, Pasto del arroz, Pata de gallina. Italià: Giavone meridionale. Panico porporino. Francès: Blé
du dekkan, Echinochloé des cultures, Anglès: Jungle rice. Millet-rice. Alemany: Colona-Hühnerhirse. Dekkangras.
Inflorescències en panícula de raïms densos |
SINÒNIMS: Panicum
colonum L.; Echinochloa colonum
(L.) Link
DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies
distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos
continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions
tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
HÀBITAT: Panico-Seration.
Zones ruderals, camps, horts, sèquies i llocs humits. Fins els 500
metres d’altitud
Gramínia cespitosa |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Gramínia
cespitosa anual que pot atènyer els 60 cm d’alçada, glabra, excepte a la base
de la inflorescència, amb tiges geniculades ascendents o prostrades.
Fulles amb taques blavoses característiques |
Fulles amb beina
llisa i limbe linear ample, de 4-8 mm d’amplada, amb taques blavoses
horitzontals característiques de l’espècie, i sense lígula.
Flors en raïms densos |
Flors en panícula
d’espiguetes en raïms densos i curts, a l’àpex de les tiges. Les espiguetes,
que sovint prenen una coloració rogenca, estan distribuïdes en quatre files
irregulars, són ovoides, amb les glumes mucronades, no aristades. La gluma
inferior dues vegades més curta que la superior. Floreix de juny a l’octubre
Fruit en cariopsi |
Fruit sec
indehiscent propi de les gramínies o poàcies, denominat cariopsi.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Echinochloa són andromonoiques, és a dir, que els dos sexes es presenten en
espiguetes diferents de parells heterògams. Un parell heterògam d’espiguetes
consisteix en una espigueta sèssil, amb una flor neutra (asexuada) i altra
hermafrodita, i una espigueta pedicel·lada, amb una flor neutra i una altra
masculina.
USOS I PROPIETATS:
A l'Índia les llavors d'aquesta herba s'utilitzen per preparar un plat de
menjar anomenat khichadi i es
consumeixen durant els dies del festival en dejú.
Lígula absent |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Echinochloa
deriva del "ἐχῖνος echînos"
eriçó, i per extensió espinós, i de "χλόα
chlóa" herba.
L’epítet específic colona
deriva del llatí “colonus, -a, -um” i
significa de les colònies.
Està considerada una mala herba, especialment en els cultius
d’arròs, on és un fort competidor pels nutrients disponibles. A més a més és
resistent al Glifosato i planta hoste del virus del mosaic de la canya de sucre
(canyamel) i del nematode Meloidogyne
incognita. Una sola planta pot produir entre 3000 i 6000 llavors.
Està inclosa en la llista de les 18 espècies més
perjudicials, a nivell mundial, per la seua distribució i predomini als
cultius. En aquesta llista ocupa el lloc 4, darrere de la seua germana Echinochloa
crus-galli (L.) Beauv.
Echinochloa colona va ser descrita per (L.) Link i
publicada en Hortus Regius Botanicus
Berolinensis 2: 209. 1833.
Família Gramineae (Poaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada