NOMS: Xisca.
Sangonera, Sisca. Castellà: Cisca,
Cogón, Marciega. Masiega. Sisca. Zulla. Occità: Èrba de sanha. Italià: Falasco bianco. Francès:
Impérata cylindrique, Impérate cylindrique. Anglès: Cogongrass. Alang-alang,
Blady grass. Satintail. Alemany: Japanisches
Blutgras. Neerlandès: Bloedgras Japans. Grec: Λάχαρη. Ιμπεράτα. Δεματόχορτο.
Flors en panícula |
SINÒNIMS: Saccharum
cylindricum (L.) Lam.
DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es
distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.
Aquesta és nativa d’Àsia, Índia, Austràlia i Àfrica
HÀBITAT: Imperato-Erianthion. Llocs pertorbats,
sorrencs i humits, rambles. Fins els 400 metres d’altitud
Gramínia rizomatosa |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria
cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen
(les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts
aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Gramínia
rizomatosa que sobrepassa el metre d’alçada, amb arrels que poden aprofundir
més d’un metre de profunditat.
Lígula curta i ciliada |
Fulles amb beina
i limbe rígid, de fins un metre de llarga per poc menys d’un centímetre d’ampla
que s’aguditza a l’àpex, amb aurícules i lígula ciliada de fins 1 mm. Els
marges són finament dentats i amb cristalls de sílice afilats. Sovint pren una
coloració rogenca.
Espiguetes cobertes de llargs pèls sedosos |
Flors en
inflorescències en panícula d’espiguetes cilíndrica i densa, coberta de pèls
sedosos blanquinosos. Espícules amb dues flors, la superior hermafrodita i la
inferior estèril, reduïda al lemma, sense arestes. Floreix d’abril a juliol
Fruit en cariopsi |
Fruit en cariopsi
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: A diferencia de moltes altres plantes que creixen
només als extrems, les zones de creixement de les gramínies es troben per
damunt dels nusos. D’ací que a les tiges que creixen horitzontalment, sobre
terra o per sota, els puguen eixir nous brots. Quan la talladora de gespa o les
dents de la vaca tallen les puntes, les gramínies continuen creixent, mentre
que moltes altres plantes deixen de fer-ho. Aqueixa és la raó per la qual a la
gespa li afavoreix que tallen ben sovint i, a costa d’altres plantes, es posa
més verda i atapeïda.
Fulles amb limbe rígid |
USOS I PROPIETATS:
Les parts tendres es mengen cuites i les arrels es masteguen com xiclets car
porten midó i sucres. Els xiquets consideraven la base d'algunes gramínies com
“canyeta de menjar”, com ara el xirixó de la sisca i l’arròs de pardalet (Oryzposis
miliacea)
Al sud-est d’Àsia s’empra com coberta de teulades de les
cases tradicionals, i per manufacturar paper, palla, estores i bosses, i és emprada
per la medicina tradicional xinesa.
Per la seua
rusticitat es fa servir per combatre l’erosió, doncs pot formar masses denses
que donen cobertura i estabilització al sòl. Però en altres llocs és
considerada planta invasora, inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del mon de la Unió
Internacional per a la Conservació de la Natura.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El gènere Imperata
està dedicat al botànic napolità Ferrante Imperato (1550-1625), autor “Dell'Historia Naturale” editat a Nàpols
en 1599.
L’epítet específic cylindrica
deriva del grec "κύλινδρος kýlindros"
cilindre, és a dir, amb forma de cilindre.
Diversos cultivars s’han seleccionat per l’ús en jardineria
aprofitant el color vermell de les fulles, com per exemple la var. “Red Baron“,
també coneguda com “herba de sang japonesa”. Tot i això cal saber que és una
herba molt inflamable, inclús estant verda.
Imperata cylindrica va
ser descrita per Carles Linné sota el basiònim Lagurus cylindricus en 1759.
Però el botànic francès Palisot de Beauvois el va canviar a l'actual nom
acceptat de Imperata cylindrica.
Família Gramineae (Poaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada