NOMS: Rementerola.
Borriol. Calamenta. Poliol de bosc. Castellà:
Poleo. Calamenta. Hierba pastora. Poleosa. Occità: Manugueto, Menugueta.
Èuscara: Egilicha. Egilitsa. Portuguès: Néfeta. Calamintha. Italià: Mentuccia. Nipitella. Francès:
Calament népéta, Sarriette calament, Sarriette faux népéta, Sarriette népéta. Anglès:
Calamint. Lesser calamint. Alemany:
Bergminze.
Llavi inferior del calze amb dos dents més llargues que les superiors |
SINÒNIMS: Clinopodium nepeta (L.) Kuntze; Calamintha nepeta (L.) Savi; Calamintha
sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jordan) Ball, P.W.
Observacions:
És una espècie molt variable de la qual se'n distingeixen fins a quatre
subespècies segons els autors, que es diferencien per la mida i forma del calze
i la corol·la.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Brachypodietum
phoenicoidis. Geranion sanguinei. Barrancs i
boscos humits. Fins els 1200 metres d’altitud
Herba ramificada des de la base |
FORMA VITAL: De
vegades es comporta com camèfit,
però normalment és hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable,
les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran
del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Planta
herbàcia, més o menys sufruticosa, pubescent, ramificada des de la base, que
pot arribar als 80 cm d’alçada, tot i que normalment alça poc més d’un pam.
Tota la planta desprèn un olor que és una barreja de menta i d’orenga.
Fulles decusades de marge lleument dentat |
Fulles peciolades, oposades, decusades,
de limbe pubescent amplament ovat, amb el marge dentat poc profundament
Flor bilabiada |
Flors hermafrodites,
pedunculades, en cimes dicasials. Calze en tub bilabiat amb el llavi superior
format per tres dents triangulars lanceolades i l’inferior amb dues dents
lanceolato-linears més llargues que les superiors. Corol·la bilabiada de color
blau violaci pàl·lid, amb el llavi superior emarginat i l’inferior amb tres
lòbuls, el central major que els laterals. Androceu de quatre estams inclusos.
Gineceu d’ovari súper. Floreix de juny a l’octubre.
Fruit en tetraqueni |
Fruit en
tetraclusa seca, el tetraqueni típic de les labiades, dins del calze persistent.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les labiades o lamiàcies són una família força homogènia. En
general són herbes o mates molt aromàtiques, de tiges quadrangulars i fulles
simples i oposades. Les flors zigomorfes amb cinc sèpals disposats en dos
llavis, el superior resultat de la soldadura de tres peces i l’inferior de
dues. La corol·la també és bilabiada però, a l’inrevés del calze, el llavi
superior és el resultat de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres.
Flors en cimes dicasials |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’empra en infusió com a tònic, estomacal, sudorífer,
carminatiu, expectorant i astringent. Es fa servir en la cuina italiana, i els
seus olis essencials en perfumeria.
També s’utilitzen en jardineria, en llocs un poc ombrívols o
a ple sol, en rocalles o en jardins d’aromàtiques. És de fàcil implantació,
creixement ràpid i poc exigent.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Satureja
és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien
vàries espècies de labiades.
L’epítet específic calamintha
deriva del grec “κᾰλος kalόs” bell i
de “μίνθη minthē” menta, per l’aroma
a menta que desprèn la planta.
Família Labiatae (Lamiaceae)
Trobo molt suvint aquesta Satureja, una herba petita que quasi no es veu, però veig que tu l'has vist prou bé, quines fotos més maques!
ResponElimina