Allium schoenoprasum L.

NOMS: All junciforme. Cebollí, Cibulet, Escalunyes, Porradell. Castellà : Ajo morisco. Cebollino común. Gallego: Ceboliño. Cebolo. Èuscara. Tipula landarea. Tipulin. Portuguès: Ceboletas de França. Cebolinha.  Francès: Ciboulette, Civette. Italià: Aglio ungherese. Erba cipollina. Porro sottile. Anglès: Chives. Wild Chives. Alemany: Schnittlauch. Neerlandès: Bieslook.

Les flors formen una inflorescència esfèrica

SINÒNIMS: Cepa schoenoprasum (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ:  Euro-siberiana de gran àrea. La regió euro-siberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Cultivada. Marges de rierols, prats humits i fissures on regalima l’aigua. Entre els 1000 i els 2600 metres d’altitud.

Planta bulbosa

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa de fins mig metre d’alçada, amb tija de secció circular i fistulós.

Fulles liniars, cilíndriques i fistuloses

Fulles glabres amb beina membranosa i limbe linear, cilíndric, fistulós i agut

Les flors tenen sis tèpals apiculats

Flors en inflorescència esfèrica densa, amb flors tubulars i involucre de dues valves persistents, sense bulbils. Flors amb sis tèpals el·líptics apiculats, de color rosat amb una línia longitudinal porpra. Androceu amb sis estams inclusos, adherits als tèpals, amb anteres grogues o purpúries. Ovari súper, estil i estigma enter. Floreix durant juny, juliol i agost.

El fruit és una càpsula amb l'estil persistent

Fruit en càpsula que conté varies llavors negres 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències del gènere Allium semblen umbel·les però en realitat són cimes unípares aglomerades. Aquesta inflorescència està envoltada per un involucre membranós que s’obri en dues o més peces.

Involucre de dues peces membranàcies i persistents

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta és molt usada a la cuina, en amanides, truites o per aromatitzar altres plats, però poc emprada en medicina popular, tot i que té propietats aperitives, digestives, diürètiques, hipertensores i per rebaixar el colesterol. 

Per la llarga floració que ofereix també s’empra en jardineria. Suporta les baixes temperatures i, tot i que prefereix el sòl humit, suporta be la sequera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic Schoenoprasum deriva del grec “σχοινος schoinos” jonc, i de “πράσον práson” porro, és  a dir, all amb fulles semblants al jonc.

Allium schoenoprasum va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 301. 1753.

Família Liliaceae