Melilotus officinalis (L.) Pall.

NOMS: Almegó. Melilot. Corona de rei. Trifoli olorós. Alfals bord. Castellà: Meliloto. Coronilla. Coronilla real. Trébol de olor. Trébol de San Juan. Trébol real. Occità: Melilòt, Treulet, Èrba mialada. Gallego: Chupamel. Èuscara: Iechabakia. Arrunta. Portuguès: Melilota. Corôa de rei. Italià: Meliloto comune. Francès: Mélilot jaune, Mélilot officinal. Anglès: Corn melilot, Melilot. Ribbed Melilot. Alemany: Gewöhnlicher Honigklee. Echter Steinklee. Neerlandès: Citroengele Honingklaver. Grec: Μελίλοτος κίτρινος. Νυχάκι

Inforescències en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Trifolium officinale L.;  Medicago officinalis (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal, herbassars humits, cunetes i regalls o reguerons de camins. Fins els 1500 metres d’altitud

Herbàcia amb tiges erectes o decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins un metre d’alçada amb tiges erectes o decumbents molt ramificades. Les flors grogues el diferencien del melilot blanc (Melilotus albus) que, com el seu nom indica, té les flors blanques.

Fulles alternes trifoliades

Fulles alternes, peciolades, trifoliades, amb tres folíols oblongs-lanceolats de marge serrulat, el central peciolulat, amb estípules linears i enteres soldades al pecíol

Flors papilionades menudes

Flors en inflorescències axil·lars en raïm allargat, amb llarg peduncle i moltes flors que comencen a obrint-se per la base del raïm, pel que pren una forma triangular durant la floració. Flors papilionades flairoses, petites, pèndules, amb pedicel. Calze campanulat, amb cinc dents iguals, d’un verd pàl·lid. Corol·la groga amb la carena igual o poc menys llarga que l’estendard. Androceu diadelf, és a dir, amb nou estams soldats i un de sol. Gineceu d’ovari súper i estil colzat. Floreix d’abril a setembre

Fruit en llegum ovoide i apiculat

Fruit és un petit llegum, de 3-5 mm, ovoide i apiculat, amb costelles més o menys paral·leles i corbes poc marcades, que adopta una posició obliqua respecte al calze.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fabàcies tenen unes característiques generals que les fan fàcils de reconèixer. La morfologia floral és constant i exclusiva del grup. Són flors zigomorfes, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals. La forma de la corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual hom diu flor papilionada. Cada flor té un pètal superior, generalment  més gran que la resta, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més, inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment per un dels marges, com la carena d’un vaixell. Dins la carena hi ha deu estams soldats pels filaments formant un tubet, de vegades nou soldats i un de sol. Gineceu amb ovari súper, estil colzat i un estigma.

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides s’han fet servir, en medicina popular, contra la tos, com anticoagulant, antiinflamatori, astringent, sedant i per estimular la circulació aplicat en compreses sobre les varius. Cal evitar el seu ús per tots aquells que segueixen tractaments amb anticoagulants o antihipertensius.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotus deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

L’epítet específic officinalis deriva del llatí “officina” que significa laboratori, el lloc on s’elaboraven les medicines de farmàcia, l’herbolari, perfumeria, etc. És un epítet que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

És una herba invasora que perjudica els conreus. Les seves arrels queden a terra i encara que només en quede un tros propaguen la planta. En ser una herba tan vigorosa i alta sufoca el conreu disminueix el rendiment.

El melilot s'ha utilitzat com planta per al tractament i recuperació de sòls contaminats amb dioxines

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)