Equisetum ramosissimum Desf.

NOMS: Cepello. Cua de cavall. Ramosa. Trencanua. Castellà: Cola de caballo. Canutillo. Equiseto. Gallego: Rabo de porco. Èuscara: Azeribuztana. Eztainu-belarra. Portuguès: Cavalinha. Palha da água. Francès: Prêle très ramifiée. Alemany: Ästiger Schachtelhalm. Sand-Schachtelhalm. Italià: Equiseto ramosissimo. Anglès: Branched Horsetail. Branched Scouringrush. Neerlandès: Vertakte Paardestaart.

Estròbils apical

SINÒNIMS: Equisetum campanulatum Poir. 

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita. Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Populetalia albae. (Bosc de ribera) Terrenys humits, al voltant de cursos d’aigua i sèquies, però una vegada establert pot suportar la sequera y temperatures elevades. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges ramificades des de la base

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable. I Nanofaneròfit, doncs manté els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Planta amb un rizoma horitzontal que emet tiges aèries articulades, característiques dels equisets, però amb la particularitat de que són enfiladisses, molt més primes que en altres espècies (2-5 mm de diàmetre) i totes les tiges són fèrtils. Les tiges són fistuloses i la cavitat axial és molt gran, i solcades longitudinalment. Molt ramificada des de la base.

Megafil·les verticilades als nusos

Megafil·les verticil·lades i petites, unides per la base, amb dents fosques de marge estret i escariós, amb un apèndix filiforme.

Esporofil·les peltades

Esporofil·les peltades, agrupades en estròbils o cons mucronats i apicals, envoltats a la base per una beina engruixada. Sota el revers de l’esporofil·le hi ha uns sis esporangis, amb espores esfèriques de quatre elàters. Els estròbils surten a la primavera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els equisets són un grup molt antic de Pteridòfits, plantes vasculars sense flors, al que pertanyen també les falagueres. Els equisets posseeixen tiges verdes, estriades en l'exterior i fistuloses, com una canya, articulades en nucs en els qual es troben beines i sovint ramificacions. Tots els equisets són persistents gràcies als seus rizomes. Els teixits dels equisets acumulen sílice que els converteix en abrasius i poc digeribles. Els nucs posseeixen una beina al voltant, acabada en una corona de dents triangulars, que són el resultat de minúscules fulles soldades. Les tiges fèrtils culminen en un estròbil d'esporangiòfors on es formen les espores.

Estròbil quan ja ha soltat les espores

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra l’Equisetum arvense, que no hi ha que confondre amb aquesta espècie perquè E. ramosissimum és una espècie tòxica degut a que conté palustrina, un alcaloide neurotòxic i nefrotòxic especialment present en Equisetum palustris.

Per la sílice que contenen les tiges s’empraven per rentar perols i paelles. Alguns artesans encara utilitzen equisets quan necessiten una polida fina per l’acabat de, per exemple, instruments musicals de fusta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Equisetum deriva de “equus” cavall, i “setum” seta, pèl rígid, és a dir, com una cua de cavall.

L’epítet específic ramosissimum és un superlatiu llatí de “ramosus” ramós, ramificat.

Les tiges d’aquesta espècie són fàcilment desarticulables. Si tornem a encaixar de nou les dos parts i les fem girar, tindrem la sensació d’estar donant corda a un rellotge, doncs notarem el cric, cric.

Equisetum ramosissimum va ser descrita per René Louiche Desfontaines i publicada en Flora Atlantica 2: 398–399. 1799.^[

Família Equisetaceae