NOMS: Gram
d’aigua. Panís de les pampes. Serreig d'arròs. Agram. Castellà : Pasto
chato. Pasto miel. Zacate amargo. Italià:
Panico brasiliano. Paspalo dilatato.
Francès: Herbe de dallis. Millet bâtard. Anglès: Dallisgrass. Water Grass. Alemany: Dallisgras.
Llargues espigues amb el raquis vermellós |
SINÒNIMS: Digitaria
dilatata (Poir.) Coste; Panicum platense (Spreng.) Kuntze
DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres
del planeta que coincideix amb el regne
florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud,
les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.
HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion.
Ruderal, prats, marges de camins i llocs humits ruderalitzats.
Les tiges poden arribar al metre d'alçada |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba
rizomatosa, amb arrels profundes, que creix en forma de gespa, amb tiges que
poden fer més d’un metre de longitud.
Lígula membranosa |
Fulles glabres
amb només uns pèls llargs a prop de la lígula, amb un limbe estret, de fins un
centímetre d’amplada, però que pot arribar a mesurar més d’un pam de llarg;
lígula membranosa
Espiguetes amplament ovades amb llargs pèls |
Flors en panícula
d’espigues llargues, separades entre si, pèndules, amb peduncle. Flors en
petites espiguetes amplament ovades, sense gluma inferior i la superior amb
llargs pèls llanosos, aplicades, de dos en dos, a un costat del raquis, de
vegades vermellós. Floreix de juliol a novembre.
Fruit en cariopsi |
Fruit en cariopsi
de color marró, quan madura, amb pèls fins. És una espècie majoritàriament apomíctica.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En botànica, es
denomina apomixi a la reproducció asexual per mitjà de llavors. Les
plantes apomíctiques produeixen les seues llavors sense meiosi ni
fecundació, per la qual cosa els seus descendents són genèticament idèntics a
la planta mare. L’apomixi permet la fixació indefinida de genotips altament
adaptats al seu ambient. A més els descendents no romanen als voltants de la
planta mare, competint amb ella per recursos, sinó que gràcies a la dispersió
de les llavors els nous individus poden explorar i conquistar nous ambients.
Flors en panícula de llargues espigues separades entre si |
USOS I PROPIETATS:
S’empra en jardineria per a gespes degut a llur resistència, doncs suporta la
sequera i l’excés d’aigua.
Al seu lloc d’origen es fa servir com a planta farratgera
per al bestiar, i és una bona cobertura per evitar l’erosió, especialment la
causada per vessament d’aigua.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Paspalum
deriva del grec “paspalos” que
era el nom que rebia un tipus de farina.
L’epítet específic dilatatum
deriva del llatí “dilato” que significa dilatat, allargat, per les
llargues espigues.
Es diferència de Paspalum
paspalodes i de Paspalum vaginatum perquè aquestes espècies són
més petites i només tenen dues espigues en forma de “V” a la part superior de
la tija.
És considerada una perillosa planta invasora en diversos
països. Probablement introduïda a França al segle XIX amb els vellons importats
per la indústria de la llana, i reintroduïda als anys 60 com a cultiu
farratger, apareix a l’actualitat al llarg del Mediterrani i la costa
atlàntica, poblant els prats humits, les vores de rius i rieres i els cultius
d’arròs.
Família Gramineae (Poaceae)
Manel en tens captivada amb les gramínies que presentas al blog.
ResponEliminaUna bona entrada d'any!!