Setaria viridis (L.) Beauv.

NOMS: Panissola verda. Serreig. Xereix miller. Xares. Xarrell. Castellà : Almorejo. Panizo silvestre. Gallego: Paínzo. Occità: Couloumbo. Portugués: Milhâ-verde. Francés: Moha de Hongrie. Sétaire verte. Italià: Pabbio comune. Paníco falso. Anglès: Green Bristlegrass. Green Foxtail. Green Panic-grass. Alemany: Grüne Borstenhirse. Grüner Fennich. Neerlandès: Groene Naaldaar.  

Flors en panícula cilíndrica

SINÒNIMS: Setariopsis viridis (L.) Samp.; Chaetochloa viridis (L.) Scribn.

DISTRIBUCIÓ:  Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Zones ruderals, vores de camins, camps i terres remogudes. Fins els 1400 metres d’altitud.

Gramínia de fins mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia, de fins 50 cm d’alçada, caracteritzada per tenir agullons a les espiguetes que li donen un tacte aspre, tot i que Setaria veridis té els agullons dirigits cap a l’àpex, de manera que resulten suaus al tacte en aquest sentit, a diferència de la llapassa (Setaria verticillata) que els té reflexes, és a dir, dirigits cap a la base.

Lígula ciliada

Fulles de prefoliació enrotllada, amb beines foliars glabres o amb pocs pèls, lígula ciliada, sense aurícules,  i limbe linear de 4-20 x 0,4-1,8 cm amb el nervi central ressaltat.

Ací podem veure les glumes més curtes que l'espigueta

Flors en inflorescència en panícula cilíndrica, que de vegades pren una coloració vermellosa, amb espiguetes denses. Les glumes són més curtes que l’espigueta, amb 1-3 setes amb dents orientades cap a l’àpex. Floreix de maig a l’octubre.

Les setes persisteixen quan cauen els fruits

Fruit en cariopsi que quan maduren cauen però queden les setes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Fotosíntesi C4 és una sèrie de reaccions bioquímiques de fixació del carboni provinent del CO₂ atmosfèric. El procés consisteix, molt esquemàticament, en la captació del Diòxid de carboni en les cèl·lules del mesòfil de la planta, però en comptes de dur-lo immediatament al cicle de Calvin, s’emmagatzema en forma d’àcid oxalacètic, el qual posteriorment és descarboxilat, produint el CO₂ necessari per al cicle de Calvin.

USOS I PROPIETATS: Setaria viridis s'ha proposat com a model per estudiar la fotosíntesi C4, relacionat amb les gramínies per a usos bioenergètics. Té un cicle de vida curt (6-8 setmanes), és transformable i està seqüenciat.

Setes amb dents orientades cap a l'àpex

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Setaria, deriva de “séta” seta, cerra, per les setes que caracteritzen les espècies del gènere. L’epítet específic viridis deriva del llatí “viridis” verd

Les llavors germinen immediatament amb temperatures entre 20 i 35 ^o C, i aquesta característica converteix al xereix en una mala herba , doncs pot formar denses poblacions competidores en cultius de primavera i estiu.

La panissola també pot causar un creixement anormal en certs cultius, com el blat de moro i algunes hortalisses. La investigació sobre aquests cultius mostren que la toxicitat es produeix quan les substàncies químiques produïdes per les arrels del xereix es desplacen per terra i són absorbides per les arrels de les plantes properes. Aquesta interacció, anomenada "al·lelopatia," permet a algunes males herbes reduir la competència pel retard del creixement de la vegetació propera.

Setaria viridis va ser descrita per (L.) P.Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 51, 171, 178, t. 13, f. 3. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)