Asperula aristata L.f.

NOMS: Herba prima. Canyeta d’or. Castellà : Asperilla de flor roja. Esquinancia. Francès: Aspérule aristée. Alemany: Grannen-Waldmeister.

 

Flors en panícules laxes

SINÒNIMS: Asperula longiflora Waldst. & Kit.;  Asperula cynanchica subsp. aristata (L.f.) Briq. & Cavill.;   

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs oberts i secs, vores de camins, sobre substrat calcari, de vegades sobre la mateixa roca. Fins els 1750 metres d’altitud

 

Herba de tiges molt fines

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges molt fines, ascendents i pubèrules,

Fulles aciculars verticil·lades

Fulles aciculars, menudes, acabades en una punta aguda, en verticils de quatre fulles desiguals que cauen a la floració.

Corol·la en tub allargat acabat en quatre lòbuls

Flors en panícules laxes amb rametes divaricades. Calze amb 2 o 4 sèpals, quan hi ha. Corol·la rosada en forma de tub llarg acabat en quatre (3-5) lòbuls. El tub és pubèrul i més gran que el de Asperula cynanchica. Quatre estams inserits a la corol·la. Ovari amb estil i estigma capitat. Floreix d’abril a octubre.

Fruit

Fruit amb dos mericarpis ovoides i papil·losos de color obscur quan maduren.

USOS I PROPIETATS: Té les mateixes aplicacions que Asperula cynanchica, doncs en medicina popular no es diferencien aquestes dues espècies, i s’empren indistintament. S’ha fet servir com diürètica, per les afeccions urinàries com els càlculs renals, i per curar les angines, d’ací el nom popular d’esquinància.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Si heu observat l’abreviació botànica estandarditzada de qui va descriure aquest tàxon, és (L.f.), que pertany a Carl von Linné el jove (1741-1783), el fill del famós Linné al que va succeir com cap de medicina pràctica a la Universitat d’Uppsala, per ser fill de son pare, sense examen ni defensa de cap tesi, com era habitual. La seua obra va ser ben modesta, utilitzant descripcions de son pare amb afegits fets pel fill. La més coneguda és Supplementum Plantarum..., on està inclosa aquesta Asperula aristata.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asperula ve del llatí “asper, -era, -erum”, que significa aspre, rude, i del sufix llatí diminutiu “–ula, -ulae”, en referència a l’aspror de les fines tiges i les fulles. 

El nom específic aristata és un epítet llatí que significa cerra llarga, amb punta.

Asperula aristata va ser descrita per Carl von Linné el Jove i publicada a Supplementum Plantarum 120, 1782.

Família Rubiaceae

Cyperus fuscus L.

NOMS: Serrana fosca. Castellà: Juncia negra. Italià: Zigolo nero. Francès: Souchet brun. Souchet brun noirâtre. Anglès: Brown Flatsedge. Brown Galingale. Alemany: Braunes Zypergras. Schwarzbraunes Cypergras. Neerlandès: Bruin Cypergras.

Inflorescència en umbel·la de radis diferents

SINÒNIMS: Cyperus calidus A. Kern.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Isoeto-Nanojuncetea. Pradells d'herbes menudes sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges amb tres cares còncaves

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, de fins un pam d’alçada, de tiges erectes o postrades amb tres cares còncaves

Fulles linears formant una carena

Fulles linears i estretes, de 2-3 mm, planes o formant una carena, i aspres.

Espiguetes petites i comprimides

Flors en inflorescències en umbel·la, de 3-7 radis curts i desiguals, amb 1-3 bràctees florals. Espiguetes petites, planes, comprimides, reunides en glomèruls, molt juntes, amb unes 10 flors de color bru negrós o marrons. Flors amb dos estams i estigma trífid. Floreix de maig a octubre.

Fruit en aqueni blanquinós i trígon.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Cyperus es caracteritza per tindre les tiges de secció triquetra, és a dir, amb tres cares, i les espiguetes a la part superior amb bràctees d’aspecte foliar al naixement dels peduncles. Espècies com la xufa (Cyperus esculentus) o el papir (Cyperus papyrus) formen part d’aquest gènere, però també l’odiada castanyola o jonça (Cyperus rotundus)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus prové del grec “kýpeiros” que significa punta afilada, i era el nom grec del jonc.

El nom específic és un epítet llatí “fuscus, -a, -um” que significa fosc, obscur, bru, negre, pel color de les espiguetes.

Al Regne Unit, Cyuperus fuscus és una de les 101 espècies citades amb conservació prioritària per Plantlife, a més a més l'espècie està protegida en virtut de la Llei de Camp i de la fauna (1981), i és objecte d'un Pla d'Acció per a la Biodiversitat (PAB). A la República Txeca l'espècie està classificada en perill crític (Prochazka 2001), i a Àustria es classifica com Vulnerable (Niklfeld i Schratt-Ehrendorfer 1999).

Cyperus fuscus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 46–47. 1753.

Família Cyperaceae

Sisymbrium irio L.

NOMS: Apagallums. Bufallums. Matallums. Ravenissa. Castellà : Gebana. Ireos. Matacandil. Oruga leonina. Partesana. Rabanillo amarillo. Occità: Rouqueto fèro. Francès: Roquette jaune. Vélaret. Italià: Erba-cornacchia irida. Anglès: London Rocket. Alemany; Glanz-Rauke. Schlaffe Rauke. Neerlandès: Brede Raket. Grec: Σισύμβριον το ερύσιμον. Πικρόχορτο. Σκυλοβρούβα.

Flors en raïms corimbosos

SINÒNIMS: Crucifera irio (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal, nitròfila, als herbassars a dins de zones urbanes, camins i runes.  Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, que pot ultrapassar el mig metro d’alçada,  de tiges erectes i ramificades, feblement pilosa. Com a característica podem assenyalar que les síliqües joves ultrapassen clarament les flors superiors.

Fulles pinnatipartides

Fulles peciolades pinnatipartides, amb el lòbul terminal major que els altres, tendres, les superiors poden ser enteres i linears.

Corol·la de color groc pàl·lid

Flors en raïms corimbosos multiflor. Calze amb quatre sèpals erectes. Corol·la d’un groc pàl·lid, amb quatre pètals. Floreix de desembre a juliol.

Fruit en síliqua. Les joves ultrapassen les flors

Fruit en síliqua de 25-60 x 0,7-1 mm, erectes, cilíndriques, toruloses, amb valves de tres nervis, que sobrepassen les flors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula, característic d’aquesta família, que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septes. Té una forma normalment allargada però de vegades són arrodonides.

USOS I PROPIETATS: Tot i que actualment és d’escàs ús, les fulles i les llavors tenen propietats com demulcents, expectorants, estimulants, oftàlmics i antiescorbútics.

A l’Iran, Azerbaidjan i llocs propers es prepara una beguda, amb les llavors,  que purifica el fetge. A l’Orient Mitjà s’empra per tractar la tos i la congestió del pit, per alleujar el reumatisme , per desintoxicar el fetge i la melsa, i per reduir la inflamació i ferides netes. A més a més les fulles poden consumir-se en amanida.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion”, planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herbasana (Mentha spicata) i els creixens (Rorippa nasturtium-aquaticum).  L’epítet específic irio ve del grec “ Ἶρις  iris” irisat, com l’Arc de Sant Martí.

Hi ha nombrosos noms comuns d’aquesta espècie que fan referència a la forma cònica que sembla els instruments que es feien servir per apagar els ciris i els llums d’oli.

El nom comú en anglès “London rocket” ve de la gran quantitat d’aquesta planta que va sortir després del gran incendi de Londres en 1666.

Aquesta espècie és una de les 200 plantes que tenen valor apícola, doncs és d’interès pol·linífer i d’alt interès nectarífer.

Família Cruciferae (Brassicaceae)