NOMS: Fenàs anual. Fenàs de dues rengles. Llistó
Castellà: Gramilla. Espiguilla de
burro. Botea. Francès: Brachypode à deux épis. Italià:
Paléo annuale. Anglès: Purple
False-brome. Stiff Brome. Alemany:
Zweiährige Zwenke.
Normalment hi ha dues espiguetes per tija |
SINÒNIMS: Bromus distachyos L.; Trachynia distachya (L.) Link.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Llocs secs, prats teròfits, coscollars i marges de camins. Fins
els 1500 m d’altitud
Herba petita amb les tiges geniculades |
FORMA
VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Petita gramínia erecta de fins un pam d’alçada, geniculada, de tiges
rígides i nues a la part superior.
Fulles amb pèls i lígula membranosa |
Fulles de color verd clar, amb pèls a la beina i al limbe, curtes, planes i
escabres.
Glumel·la inferior amb aresta |
Flors en espiga curta i erecta, amb espiguetes arestades disposades
directament sobre la tija. Glumel·les iguals, la inferior acabada en una aresta
més llarga que les flors. Floreix a la primavera, fins el mes de juny.
Fruit en cariopsi
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, al seu llibre “Gramínies. Conèixer-les i
distingir-les” que “Gramínies vol dir alimentació, recuperació d’espais
degradats, oci, excipients, cosmètics, al·lèrgies, jardineria, art, mobles,
estris, biocombustible...” i és veritat, doncs les civilitzacions humanes s’han
format al voltant de les gramínies i han evolucionat gràcies a d’elles.
USOS I
PROPIETATS: Aquesta herba, aparentment insignificant,
és un excel·lent organisme model per a l’estudi del genoma de les gramínies i,
per tant, dels cereals, essencials per a l’alimentació humana. Una sèrie
d’atributs dels seus genomes, la petita estatura, l’auto-fertilitat, un curt
cicle vital, les simples necessitats, i un sistema de transformació eficient ha
facilitat el que haja sigut seqüenciat el seu genoma i publicat a la revista “Nature” en 2010.
Brachypodium
distachyon s’ha consolidat, des d’aleshores, com una
eina important per a la genòmica comparativa. En l’actualitat s’està convertint
en un model per a les malalties de les plantes de cultiu, facilitant la
transferència, del model als cultius, dels coneixement sobre la resistència a
la malaltia. També és un model útil per als estudis de biologia del
desenvolupament evolutiu.
Espiguetes disposades directament sobre la tija |
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El nom del gènere Brachypodium, deriva del grec “βραχύς
brachýs” breu, curt, i de “πούς,
ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta.
El nom específic distachyon ve del grec "dias"
dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és
adir, amb dues espigues, perquè, en general, duen dues espiguetes en cada tija,
tot i que poden dur-ne fins cinc espiguetes.
Brachypodium distachyon va ser descrita per (L.) Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle
Agrostographie 101, 155, 156. 1812.
Família Gramineae (Poaceae)
Molt i molt bé, gràcies!
ResponElimina