Sisymbrium irio L.

NOMS: Apagallums. Bufallums. Matallums. Ravenissa. Castellà : Gebana. Ireos. Matacandil. Oruga leonina. Partesana. Rabanillo amarillo. Occità: Rouqueto fèro. Francès: Roquette jaune. Vélaret. Italià: Erba-cornacchia irida. Anglès: London Rocket. Alemany; Glanz-Rauke. Schlaffe Rauke. Neerlandès: Brede Raket. Grec: Σισύμβριον το ερύσιμον. Πικρόχορτο. Σκυλοβρούβα.

Flors en raïms corimbosos

SINÒNIMS: Crucifera irio (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal, nitròfila, als herbassars a dins de zones urbanes, camins i runes.  Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, que pot ultrapassar el mig metro d’alçada,  de tiges erectes i ramificades, feblement pilosa. Com a característica podem assenyalar que les síliqües joves ultrapassen clarament les flors superiors.

Fulles pinnatipartides

Fulles peciolades pinnatipartides, amb el lòbul terminal major que els altres, tendres, les superiors poden ser enteres i linears.

Corol·la de color groc pàl·lid

Flors en raïms corimbosos multiflor. Calze amb quatre sèpals erectes. Corol·la d’un groc pàl·lid, amb quatre pètals. Floreix de desembre a juliol.

Fruit en síliqua. Les joves ultrapassen les flors

Fruit en síliqua de 25-60 x 0,7-1 mm, erectes, cilíndriques, toruloses, amb valves de tres nervis, que sobrepassen les flors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula, característic d’aquesta família, que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septes. Té una forma normalment allargada però de vegades són arrodonides.

USOS I PROPIETATS: Tot i que actualment és d’escàs ús, les fulles i les llavors tenen propietats com demulcents, expectorants, estimulants, oftàlmics i antiescorbútics.

A l’Iran, Azerbaidjan i llocs propers es prepara una beguda, amb les llavors,  que purifica el fetge. A l’Orient Mitjà s’empra per tractar la tos i la congestió del pit, per alleujar el reumatisme , per desintoxicar el fetge i la melsa, i per reduir la inflamació i ferides netes. A més a més les fulles poden consumir-se en amanida.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion”, planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herbasana (Mentha spicata) i els creixens (Rorippa nasturtium-aquaticum).  L’epítet específic irio ve del grec “ Ἶρις  iris” irisat, com l’Arc de Sant Martí.

Hi ha nombrosos noms comuns d’aquesta espècie que fan referència a la forma cònica que sembla els instruments que es feien servir per apagar els ciris i els llums d’oli.

El nom comú en anglès “London rocket” ve de la gran quantitat d’aquesta planta que va sortir després del gran incendi de Londres en 1666.

Aquesta espècie és una de les 200 plantes que tenen valor apícola, doncs és d’interès pol·linífer i d’alt interès nectarífer.

Família Cruciferae (Brassicaceae)