Centaurea pullata L.

NOMS: Bracera. Sarpa de llop. Castellà: Chicoreta. Cabeza de pollo. Portuguès: Cardinho das almorreinas. Centaurea maior. Francès: Centaurée bordée de noir. Centaurée en deuil. Anglès: Purple Knapweed.

Flors en capítols solitaris

SINÒNIMS: Cyanus pullatus (L.) Gaertn.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibero-magribina)

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Herbassars nitròfils sobre sòls profunds de preferència calcícola, vores de camins i marges de conreus. Fins els 900 metres d’altitud.

Tiges prostrades o acaules

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual o bianual de tija prostrada, i de vegades acaule, que no passa del pam d’alçada. Normalment és monocèfala, és a dir, que només fa un capítol per tija. 

Fulles cobertes de pèls

Fulles inferiors enteres i les caulinars dividides en lòbuls i amb pèls. Les superiors envolten el capítol

Flors interiors fèrtils, les exteriors neutres

Flors en capítols de fins 10 cm de diàmetre, envoltats de bràctees amples amb el marge negre, acabades en un apèndix setaci bordejat de d’espines clares. L’involucre és gros, d’uns 2 cm de diàmetre. Flors tubulars de color purpuri o blavós, les internes hermafrodites i les externes, més grans, radials, amb cinc lòbuls, són neutres. Floreix en abril, maig i juny.

Fruit en aqueni amb eleosoma, coronat de pèls curts.

Involucre amb bràctees de vores negres acabades en espines

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els eleosomes són estructures carnoses, riques en lípids i proteïnes, unides a les llavors de moltes espècies de plantes per atraure les formigues que porten les llavors al seu niu i alimenten les seues larves amb els eleosomes. Quan les larves han consumit els eleosomes, les formigues traslladen les llavors a l'àrea d'eliminació de residus, rica en nutrients, on les llavors germinen.

USOS I PROPIETATS: Les fulles i les flors en infusió tenen propietats diürètiques i digestives.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hi ha diferents etimologies del genèric Centaurea. Uns autors diuen que deriva del grec "κέντρον kéntron", que significa punxa, per la espines de l’involucre. Altres que procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes. I encara hi ha d’altres autors que fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes medicinals, i va ser mestre d’Esculapi, Aquil·les i altres herois.  

L’epítet específic pullata deriva del llatí "púllus" obscur, és a dir, vestida de dol, per les vores negres de l’involucre.

Centaurea pullata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 2, p. 911 en 1753.

Família Compositae (Asteraceae)