Arabis auriculata Lam.

NOMS: Àrabis auriculada. Italià: Arabetta orecchiuta. Francès: Arabette à oreillettes. Arabette droite. Alemany: Öhrchen-Gänsekresse.

Flors en raïm terminal

SINÒNIMS: Arabis recta Vill.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pastures seques de plantes anuals (terofítics), sobre qualsevol sòl. Entre els 300 i els 1700 metres d’altitud.

Herba petita de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita planta anual de tiges erectes i piloses que no arriba al pam d’alçada, amb els fruits sobrepassant les flors.

Les inferiors en roseta basal

Fulles inferiors en roseta basal amb petit pecíol, mentre que les caulinars són auriculades i sèssils, oblongues, de marge irregularment dentat

Corol·la amb quatre pètals blancs

Flors en raïms terminals. Calze de quatre sèpals lliures amb el marge membranós. Corol·la de quatre pètals blancs. Floreix en març, abril i maig.

Síliqua erecta

Fruit en síliqua erecta i pedunculada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les crucíferes són fàcils de distingir per les flors. Solen ser petites, i de simetria radiada, amb quatre sèpals, dos dels quals s’insereixen un xic per sota dels altres dos, i fan una mica de bossa a la base. La corol·la la formen quatre pètals iguals en els que es distingeix clarament la ungla i el limbe. Els limbes estan estesos formant una creu (d’ací el nom de crucíferes). L’androceu també és característic, doncs està format per un verticil de dos estams curts i un altre amb quatre estams més llargs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Arabis fa referència a Aràbia, possible lloc d’origen de la planta. Altres autors opinen que deriva de la paraula grega usada per a denominar la "mostassa" o els "créixens"

 L’epítet específic auriculata deriva de “aurícula” orelleta, diminutiu de “auris” orella, per les aurícules de les fulles caulinars que acaronen la tija

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Tamus communis L.

NOMS: Corriola de cavall. Gatmaimó. Maimó. Castellà : Brionia negra. Nueza negra. Vid negra. Gallego: Noza. Saltasebes. Èuscara: Asta-matsa. Occità: Cojarassa de bòsc, Sageu de la bona dama, Suage, Tamós. Portuguès: Norça-preta. Baganha. Italià: Tamaro. Cerasiola. Francès: Herbe aux femmes battues, Tamier commun. Anglès: Black bryony. Beadbine. Alemany: Schmerwurz. Neerlandès: Spekwortel. Grec: Τσιμπλακιά. Αδρανιά.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Dioscorea communis (L.) Caddick & Wilkin

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Prunetalia spinosae. Bardisses, encletxes de penyes i indrets ombrívols, frescs i humits. Fins els 1000 metres d’altitud.

Liana amb tiges de fins 4 metres

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Liana enfiladissa amb tiges de fins quatre metres de llargada (excepcionalment pot arribar als 8 metres) glabres, primes, ramificades, amb estries longitudinals, que giren helicoïdalment. L’arrel fa un tubercle napiforme negre.

Fulles semblants a les del aritjol però sense espines

Fulles esparses, peciolades, en forma de cor i agudes, de textura tendra, sense cap espina i els nervis ben marcats, el que la diferència clarament de l’arítjol (Smilax aspera) al que sembla.

Flor trímera amb sis tèpals

Flors en raïms pènduls axil·lars, els masculins majors. Flors trímeres, amb sis tèpals linears de color groc verdós que fan, en total, 3-6 mm de diàmetre. Flors masculines amb sis estams, flors femenines sense estams o atrofiats, i ovari ínfer amb tres estils d’estigma bifurcat. Floreix a la primavera fins juliol

Fruit en baia roja, i negra quan madura

Fruit en baia de 8-12 mm, subglobosa, de color vermell lluent que es fa negra quan madura. Els fruits presenten substàncies tòxiques i, si són consumits, produeixen una irritació gastrointestinal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De les més de sis-centes especies de la família  de les dioscoreàcies, només hi ha, al nostre territori, tres espècies: dos del gènere Borderea, que viuen als Pirineus, i el nostre gatmaimó (Tamus communis)

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha utilitzat en el tractament de l'alopècia, el reumatisme i contusions, i es van utilitzar les baies en el tractament de penellons o prunyons.
L'arrel, rica en oxalat de potassi, s'utilitza ara per facilitar la reabsorció dels hematomes.

Els brots joves produïts per les plantes masculines, que són més grans, es poden utilitzar com els espàrrecs cuits, en truites i sopes, però el seu sabor és un poc amarg. Els fruits però, acres i càustics, poden causar intoxicació severa, que es produeix amb una forta sensació de cremor a la boca, irritació de la mucosa intestinal, vòmits i diarrea persistent, dificultat per respirar i augment de la temperatura corporal.

Inflorescències

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tamus ve del llatí “thammus, -i” emprat per Plini per designar una planta silvestre usada com alimentària. Tournefort va utilitzar el nom Tammus, i Linné va alterar el nom genèric per les bones, i el va deixar en Tamus. El genèric del sinònim,  Dioscorea, està dedicat a Dioscórides Anazarbeo (Anazarbo d'Àsia Menor), metge de la cultura grega, botànic i químic, que va viure en el segle I dC.

L’epítet específic communis és una paraula llatina que significa comú, corrent, vulgar.

Dioscorea communis va ser descrita per (L.) Caddick & Wilkin i publicada en Taxon 51(1): 112, 109. 2002

Aquesta espècie està inclosa en l’ORDRE SCO/190/2004, de 28 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes la venda al públic de les quals queda prohibida o restringida per la seua toxicitat.

Família Dioscoreaceae

Hornungia petraea (L.) Rchb. subsp. petraea

NOMS: Hornúngia. Hutquínsia pètria. Castellà: Mastuerzo de piedras. Portugués: Mastruço das áreas. Francès: Hutchinsie des pierres, Hutchinsie des pierriers. Anglès: Hutchinsia. Italià: Iberidella rupina. Alemany: Kleine Steinkresse. Zwerg-Steppenkresse. Neerlandès: Dwergkers.

Inflorescències en raïm

SINÒNIMS: Lepidium petraeum L.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Pradells d’anuals sobre substrat calcari. Entre els 300 i els 1700 metres d’altitud

Petita herba de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual molt petita, que només creix uns centímetres, igual que Erophila verna, amb la que comparteix hàbitat i temps de florida, sovint vermellosa i amb tiges erectes.  

Fulles basals amb folíols lanceolats

Fulles en roseta basal compostes, amb folíols lanceolats, aguts, i un folíol terminal. Les basals peciolades i les caulinars sèssils.

Flors molt petites de corol·la blanca

Flors diminutes en raïm, amb calze d’1 mm i corol·la amb quatre pètals estrets que no ultrapassen els sèpals, o a penes. Floreix de febrer a juny.

Fruit en silícula

Fruit en silícules dehiscents de 2-3 mm, ovades o el·líptiques, i estigma subsèssil.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la família de les crucíferes es presenten els fruits en síliqua, és a dir, un fruit sec en càpsula amb un septe medial que divideix el fruit en dos lòculs. Quan la llargada del fruit és inferior al triple de l’amplada s’anomena silícula.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Hornungia és en honor del farmacèutic i botànic alemany Ernst Gottfried Hornung (1795 - 1862).

L’epítet específic petraea deriva de "petra" pedra, per els llocs on es cria.

Hornungia petraea (L.) Rchb. subsp. petraea va ser publicada per ( L.) Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach en Deutschl. . Fl. 1: 33 (1837)

Família Cruciferae (Brassicaceae)