NOMS: Eròfila, Pàpoles de
primavera. Castellà: Pan y quesillo.
Panadizo común. Italià: Draba primaverile. Francès: Drave de printemps. Anglès: Common withlow grass. Alemany: Hungerblümchen. Gemeines Lenzblümchen. Neerlandès:
Vroegeling.
Flors en raïm lax |
SINÒNIMS: Draba verna L.; Erophila
vulgaris DC.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells terofítics a sobre de sòls esquelètics. Fins els 1000
metres d’altitud.
Herba molt petita de vida efímera |
FORMA
VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba anual petita que arriba rarament als 15 cm d’alçada, i el més
normal és que no passe dels cinc centímetres. És de vida efímera, doncs
completa el seu cicle vital ràpidament.
Fulles totes en roseta basal |
Fulles en roseta
basal, lanceolat-espatulades, de marge sencer o amb petites dents, pubescents,
d’1-1,5 cm.
Flor molt menuda de pètals dividits |
Flors en raïm lax i erecte. Flors petites, de 3 mm de diàmetres. Calze amb
sèpals iguals, verds, i corol·la amb quatre pètals blancs dividits, de manera
que sembla que hi ha vuit pètals. Floreix de febrer a maig.
Fruit en silícula dehiscent |
Fruit en silícula dehiscent arrodonida, oval o oblonga, glabra, amb l’estil
quasi nul.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Aquesta és una espècie extremadament
polimòrfica que ha posat a prova la sagacitat dels botànics. Un sol botànic,
Jordan, n’ha pogut distingir més de dos-cents taxons específics i
infraespecífics.
USOS I
PROPIETATS: Emprada en medicina popular com astringent
i vulnerària. Amb les fulles es fa una infusió per fer rentats de ferides,
cremades o els rodadits o panadís dels dits de peus i mans.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El gènere Erophila deriva del grec "ér,
eros" primavera i “φιλος phílos”
amic, amant, és a dir, amant de la primavera, per la precocitat de la seua
florida. El genèric del sinònim Draba
ve del grec "drábe" que
significa herba.
L’epítet específic verna del llatí “ver, veris”
primavera, primaveral.
Erophila verna va
ser descrita per (L.) DC. i publicada en Mémoires du Muséum
d'Histoire Naturelle 7: 234, 251. 1821.
Família Cruciferae (Brassicaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada