Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 20 d’abril del 2015

Podospermum laciniatum (L.) DC.


NOMS: Barball. Escurçonera laciniada. Apagallums. Cuixabarba. Castellà: Teta de vaca. Barbaja. Margallos. Escorzonera. Zaragallos. Occità: Galineto. Èuscara: Sendapikia. Italià: Scorzonera laciniata. Scorzonera sbrindellata. Francès: Scorsonère en lanières, Scorsonère à feuilles de chausse-trappe, Scorsonère à feuilles laciniées. Anglès: Cutleaf Vipergrass. Laciniate Viper's-grass. Alemany: Resedablättriger Stielsame. Schlitzblatt-Stielsamenkraut. Neerlandès: Steelzaad.
 
Flors en capítols solitaris
SINÒNIMS: Scorzonera laciniata L.

DISTRIBUCIÓ: Europa Central i meridional, Nord d’Àfrica.

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Llocs secs i herbosos, camps de cultiu i erms,  fins els 1300 metres d’altitud

Bràctees involucrals amb marge rogenc
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra, amb tiges erectes finament estriades, ramificades a la part superior, que pot arribar al mig metre d’alçada

Fulles molt dividides
Fulles molt dividides, pinnatisectes, amb els lòbuls lanceolats o linears. Les fulles superiors esdevenen progressivament més petites

Totes les flors amb lígula groga
Flors en capítols solitaris a l’àpex de les tiges, amb involucre cilindroide de bràctees erectes i marge 
rogenc. El calze transformat en un plomall de pèls. Corol·la tubular acabada en una lígula groga. Androceu amb cinc estams. Gineceu ínfer. Floreix d’abril fins juliol.

Aqueni fistulós amb papus plomós
Fruit en aqueni amb la part inferior inflada, fistulosa, amb papus plomós de color blanc.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del barball només s’obrin al de matí, i es tanquen sobre migdia. Aquest fenomen s’anomena fotonàstia, i està provocat per la variació en la intensitat de la llum.

Les flors només s'obrin pel de matí
USOS I PROPIETATS: Tota la planta però sobretot les tiges tendres amb fulles, el peduncle de les inflorescències i les fulles basals, poden ser consumides com a verdura crua en amanides o cuita.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Podospermum deriva del grec "πούς, ποδός pus, podós" peu, i “σπέρμα spérma” semen, per la forma estipitada de l’aqueni.
L’epítet específic laciniatum ve del llatí "lacínia", pels segments estrets de les seues fulles. 
El nom comú d’escurçonera i el científic de Scorzonera amb el que el va batejar Linné, fa referència a la forma de l’arrel, gruixuda i coberta d’esquames semblant a un escurçó, raó per la qual s’emprava en medicina popular per guarir les picades de l’escurçó i d’altres animals verinosos, seguint l’aplicació de la Teoria del signe.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...