NOMS: Barball. Escurçonera laciniada. Apagallums. Cuixabarba. Castellà: Teta de
vaca. Barbaja. Margallos. Escorzonera. Zaragallos. Occità: Galineto. Èuscara:
Sendapikia. Italià: Scorzonera laciniata. Scorzonera sbrindellata. Francès: Scorsonère en lanières, Scorsonère à feuilles de
chausse-trappe, Scorsonère à feuilles laciniées. Anglès: Cutleaf Vipergrass. Laciniate
Viper's-grass. Alemany:
Resedablättriger Stielsame. Schlitzblatt-Stielsamenkraut. Neerlandès: Steelzaad.
SINÒNIMS: Scorzonera laciniata
L.
DISTRIBUCIÓ: Europa Central i meridional, Nord d’Àfrica.
HÀBITAT: Brachypodietalia
phoenicoidis. Llocs secs i
herbosos, camps de cultiu i erms, fins
els 1300 metres d’altitud
Bràctees involucrals amb marge rogenc |
FORMA
VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi”
mig, “cryptos” amagat, i “phuton” planta ; en la
classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la
part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta
mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les
seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba glabra, amb tiges erectes finament estriades, ramificades a la
part superior, que pot arribar al mig metre d’alçada
Fulles molt dividides |
Fulles molt
dividides, pinnatisectes, amb els lòbuls lanceolats o linears. Les fulles
superiors esdevenen progressivament més petites
Totes les flors amb lígula groga |
Flors en capítols solitaris a l’àpex de les tiges, amb involucre cilindroide
de bràctees erectes i marge
rogenc. El calze transformat en un plomall de pèls.
Corol·la tubular acabada en una lígula groga. Androceu amb cinc estams. Gineceu
ínfer. Floreix d’abril fins juliol.
Aqueni fistulós amb papus plomós |
Fruit en aqueni amb la part inferior inflada, fistulosa, amb papus plomós de
color blanc.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les flors del barball només s’obrin al de
matí, i es tanquen sobre migdia. Aquest fenomen s’anomena fotonàstia, i està provocat per la variació en la intensitat de la
llum.
Les flors només s'obrin pel de matí |
USOS I
PROPIETATS: Tota la planta però sobretot les tiges
tendres amb fulles, el peduncle de les inflorescències i les fulles basals,
poden ser consumides com a verdura crua en amanides o cuita.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El genèric Podospermum deriva del grec "πούς, ποδός pus, podós" peu, i “σπέρμα spérma” semen, per la forma estipitada de l’aqueni.
L’epítet específic laciniatum ve del llatí "lacínia", pels segments estrets
de les seues fulles.
El nom comú d’escurçonera i el científic de Scorzonera amb el que el va batejar
Linné, fa referència a la forma de l’arrel, gruixuda i coberta d’esquames
semblant a un escurçó, raó per la qual s’emprava en medicina popular per guarir
les picades de l’escurçó i d’altres animals verinosos, seguint l’aplicació de
la Teoria del signe.
Família Compositae (Asteraceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada