NOMS: Barrella. Espinadella. Calicòrnio. Barrella punxosa. Capitana. Salat.
Sosa. Castellà : Barrilla pinchosa. Pincho. Espinardo. Trotamundos. Hierba
del jabón. Salicornio. Gallego:
Barrileira. Èuscara: Mats-chikia. Occità:
Mena de barrilha. Portuguès:
Barrilha-espinhosa. Gramata. Soda-espinhosa. Italià: Salsola erba-kali. Francès: Soude brûlée, Soude kali. Soude de ruthénie. Anglès: Saltwort. Prickly
Glasswort. Prickly saltwort.
Alemany: Kali-Salzkraut. Neerlandès: Loogkruid. Grec: Αρμύριδα. Τσένερη.
Flors axil·lars amb dues bractèoles |
SINÒNIMS: Salsola tragus L.; Salsola
kali subsp. ruthenica (Iljin) Soó in Soó & Jáv.;
Observacions: És una espècie polimorfa, que inclou tres subespècies i diverses
varietats al nostre territori. La subsp. collina
presenta la inflorescència llarga i estreta i només es troba al territori sicòric.
La subsp. kali és de les Illes i es
caracteritza per ser pilosa amb la inflorescència ampla. I, finalment, i la
subsp. ruthenica, a la qual pertanyen
les imatges, que és glabra i de distribució general.
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a
través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.
Matoll esfèric molt ramificat |
HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Es cria a les
comunitats formades rere les dunes, on s’acumula matèria orgànica i a les comunitats
ruderals costaneres, però també als cultius del secà i vores de camins de sòls
argilosos més o menys salins. Fins els 700 metres d’altitud
FORMA
VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Matoll esfèric de color verd
grisenc, amb tiges molt ramificades des de la base i flexuoses que pot arribar
als 80 cm d’alçada.
Fulles curtes acabades en espina |
Fulles sèssils, rígides, suculentes, linears, dilatades a la base i acabades
en espina; les superiors esparses i les inferiors oposades.
Flors en fascicles axil·lars amb dues bractèoles de punta espinosa que
ultrapassen la flor. Flors hermafrodites, solitàries, pentàmeres i
monoclamídies. Els tèpals papiracis, membranosos, en estat fructífer solen dur
un ala transversal que no sempre s’aprecia. Androceu amb (3)5 estams units a la
base amb quatre anteres. Gineceu amb ovari súper, un sol estil acabat en 2-3
estigmes més llargs que l’estil. Floreix de maig fins l’octubre
Fruit en aqueni indehiscent |
Fruit en aqueni que porta llavor seca i indehiscents d’uns 2 mm
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Aquesta planta es caracteritza perquè és
un estepicursor, és a dir, que són
plantes que un cop fructificades i mortes, són arrossegades pel vent i amb
aquest moviment dispersen les llavors, com els matolls que vegem rodar en les
pel·lícules de l’oest americà als pobles abandonats.
USOS I
PROPIETATS: Té fama de ser bona per desfer les pedres
del ronyó i com diürètica.
Antigament, s'emprava per a obtenir carbonat
sòdic mitjançant incineració, degut a l'elevat contingut de sals als teixits
d'aquesta planta. Fins a finals del segle XVIII, quan es va descobrir com
obtenir l’alcalí de la sal comuna, la cendra de barrella era la preferida per
fer sabó. També s’emprava per fer vidre.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El genèric Salsola deriva de “salsus” salat,
pot ser en referència al seu hàbitat costaner d’ambients salobres, o pel seu
sabor salat. Segons Cesalpino, “sálsola” era el nom que en italià denominava a
una planta marítima que, per la descripció, ha de ser la barrella. Linné pren
aquest nom vulgar per nomenar el gènere.
L’epítet específic kali ve de l’àrab "qalīy"
que significa sosa, pel gran contingut de sosa (carbonat sòdic) que s’extrau de
les cendres de Salsola kali.
Com moltes espècies d’aquesta família és una
planta C4, el que vol dir que per fer la fotosíntesi té una estructura, amb
cèl·lules especials disposades formant una corona en al voltant dels vasos
conductors, per tal d’acumular CO2 i poder fixar el carboni amb els
estomes tancats.
Salsola kali va
ser descrita per Carles Linné i publicada en Species
Plantarum 1: 222–223. 1753.
Família Chenopodiaceae
Curioses flors amb tèpals membranosos!
ResponEliminaManel, en descubreixes un mon de plantes sempre.
Una abraçada.